dimarts, 8 de novembre de 2011

Melmelada de pebrots verds

Aquests dies, per acabar les verdures d'estiu, estem fent la melmelada de pebrot verd.
Fem servir el pebrot morron verd, que és allargat, troncat a l'extrem i de polpa gruixuda, carnossa i més rogenca quan més madur. És el pebrot de les sanfaines i de les escalivades, i des d'ara de les melmelades de Els Fruits Saborosos.





Però d'on venen els pebrots? Es parla que Colom quan va tornar del seu segon viatge a les Amèriques va tornar amb una planta que havia de substituir el preuat pebre negre. Aquells primers pebrots picants van ser acceptat ràpidament, les classes baixes els van incorporar a la cuina i als seus recptaris. Molts altres indrets del món van fer el mateix, però pel què sembla qui el va saber exportar (com a producte culinari) van ser els portuguesos.

Què en podem dir del pebrot morron? Encara que s'utilitzi com a hortalitza, es tracta d'una fruita. Aquest tipus de pebrot té molt poques calories i són molt rics amb vitamines. La seva picantor es deguda a la capsaïcina, que es reparteix  pel fruit de manera irregular, no només a les llavors, sinó també a les membranes internes.


Si abans d'afegir-hi el sugre, fas una cocció lenta a la cassola aconsegueixes alliberar tots els seus aromes i sabors. El resultat final serà més intens.
Com convinar-la: amb formatges semi-curats o curats,  bacallà esqueixat, amb peixos blancs.

"Jo no he estat mai partidari d'exhalar adjectius desorbitats però davant els pebrots, ho repeteixo: la seva qualitat és excelsa"
Josep Pla