divendres, 28 de març de 2014

Arròs amb verdures i melmelada de pastanaga

Algun cop ja n'hem parlat, fem resums amb totes les verdures que trobem, les podem guarda ja cuinades i fins i tot, en pots, per tenir-ho a punt sempre que no es tingui passa temps per cuinar. La millor època de fer resums és a l'estiu, quan tenim abundància de tot. La Mireia a aquest resums en diu rustifaci, em sembla una manera divertida de dir-ho. Aquest resums serveixen per tot!! per a acompanyar plats, fer coques, o barrejar-ho amb arròs o cuscús.
I així ho hem fet, aquest cop l'hem fet servir per l'arròs, ha quedat un plat molt complert i ben saborós. Per cert, la inspiració del plat ens ve, una vegada més, de la mà de Memòries d'una cuinera, i la seva proposta mensual.





Necessitem per 4:

  • 400g d'arròs bomba bullit
  • 1 ceba tendra
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • 1 pastanaga ratllada
  • 200g de xampinyons
  • 100g de melmelada de pastanaga
  • 100g formatge ratllat






En una paella hi posem un raig l'oli d'oliva, i per ordre anirem afegint les verdures tallades ben petites. No posarem la verdura següent fins que no estigui cuinada la de la paella. Posem la melmelada de pastanaga i salpebrem, barregem bé i reservem.

En una safata per anar al forn, hi posem quatre pilonets de formatge. Encenem el grill i hi posem la safata.
El formatge ha de quedar cruixent. El reservem.

Barregem l'arròs amb les verdures. Ho posem fer en fred o bé calent.






Ja és l'hora d'emplatar. Amb un cercle d'emplatar posem l'arròs, traiem cercle i el decorem amb el formatge. Al voltant hi hem posat pètals de boixacs de l'hort de la Mireia.



El dia 4 d'abril d'aquest any, dins el programa El Món de RAC1, en la secció de cuina de Fermí Puig, feien un segon programa dels arrosos amb verdures, on van comentar aquesta recepta.

Us deixem l'enllaç per si teniu ganes d'escoltar-ho:

Arròs amb verdures  més o menys a partir del minut 7, 28

dimarts, 25 de març de 2014

Victoria Cake o My fair Lady

Quan ens vàrem plantejar de fer un bloc, no havíem pensat mai que sobre tot seria de receptes de cuina, teníem la intenció de que fós un suport més a la nostra feina, però aquí ens teniu. A totes dues ens agrada cuinar, tastar, mirar i llegir, però també ens agrada el cinema. Avui parlarem de cinema, dels cinemes i de les pel·lícules. La Mon, de April's Kitch, cel·lebra el 3r aniversari i ens ha suggerit de participar en el concurs que organitza. El requisit: la recepta ha d’estar inspirada en una pel·lícula (que ha de ser entre els anys 50 i 65). Ens ho ha posat bastant difícil, primer buscar-la, mirar-la, i pensar una recepta, fer-la, i que surti  bé. Però aquests reptes ens encanten, i aquí hem arribat. Com diu la Mon, el més divertit és poder participar-hi.





La meva debilitat, són les pel·lícules musicals, la de la Mireia les de la Júlia Roberts. La música forma part de la meva vida, sempre n’he escoltat, en un altre temps fins i tot tocava algun instrument o cantava. Em passa el mateix  amb les pel·lícules, menys les de terror. Per mi viure en un poble és una opció de vida. Al poble que vivim, des de fa 17 anys, tant una com l’altre, té cinema, on cada cap de setmana passen una pel·lícula, gairebé sempre d’estrena, i si no és d’estrena ens esperem que la portin, cap problema i si no la porten ens escapem a veure-la al lloc on la facin. És un dels cinemes que encara aguanten, que encara no s’ha tancat, és d’aquells d’abans, amb el pati de butaques i la pantalla gran, amb totes les comoditats dels més nous. Inaugurat el novembre de l’any 1966, amb la pel·lícula “Sonrisas y lagrimas”, expliquen que quan el van inaugurar les cadires estaven numerades, i sempre estava ple. Ara, el dia que som 50 espectadors, fem festa major!! Els costums canvien, per bé o per mal, i costa aguantar en un món on tenim de tot des de casa. I el cine no és una excepció, tot canvia fins i tot els musicals,  des de  “Sonrisas y lágrimas” a “Mama mia”, per exemple.





La Mon, només ens deixa que sigui d’aquests anys en concret, i sense cap dubte ens quedem amb “My fair lady”, de George Cukor, pel·lícula ambientada a la Londres de començament del segle XX , una comèdia musical, de l’any 1964.





Segurament l’escena més coneguda és quan  Eliza ( Audrey Hepburn), baixa per unes escales i repetint fins a l’infinit, la frase de “The rain in Spain stays mainly in the plain”, que no aconsegueix pronunciar-la perfectament, i veu com el profesor Higgins pren el te, sense ni una mica de compassió,on no li deixar tastar ni una engruna.I no és perquè si, que passa durant l’hora del te. Les cares que fa Eliza, són tant bones, i ell és tant pla i tant poc sensible, que si jo hagués sigut ella li hauria encastat un pastís a la cara. Però ella resisteix, i continua, sap el què vol i com  aconseguir-ho. Fins que s’adona que només la utilitzen. Tota la pel·lícula, un bon tros, ella és un objecte que s’ha de polir, per després poder-lo mostrar en públic, lloant-se de com de fantàstics són, oblidant-se totalment dels esforços que ha fet ella. Quan ella pren consciencia que és només un objecte decoratiu,una diversió per aconseguir una simple aposta, enamorada del seu pigmalió, plega i marxa. És en aquest moment quan, ell, reconeix que s’havia començat a acostumar a tenir-la a casa. Quin carallot!!!





El resum, molt superficial, em fa pensar, que si s’acabés de manera diferent no m’agradaria tant. Visca les dones alliberades  i amb les idees clares, ella decideix no casar-se, i canviar de vida, amb esforç i perseverança, en un món molt difícil, on les normes eren estrictes i les classes socials estaven separades, molt separades. I tot i així, l’hora del te, va ser i serà,i un moment sagrat i de culte, tan per rics com per pobres, homes o dones, és el Moment.

Com ens agradaria poder recrear alguna escena de la pel·lícula, però són tant escasses les pameles.... T’hem preparat un cake, el de la reina Victòria. Que quan el vàrem veure hem cregut que era l’ideal, per la personatge que el prenia, per la quantitat de nata que es fa servir, i per lo fàcil que és de fer. Aquí us deixem un trosset de Londres, a la catalana. Eliza, aquest és un pastís ideal per fer-ne us, per menjar-se’l o pel què creguis que hagis de fer.





Necessitem:

  • 4 ous
  • 225g de sucre llustre
  • 225g de farina
  • 2 cullerades de llevat químic
  • 225g de mantega pomada
  • 30ml de llet
  • 150g de melmelada de gerds
  • 300g de nata
  • Gerds per a decorar


Pre-escalfem el forn a 180 graus.
En un bol hi posem els ous i el sucre llustre, i ho batem, fins que quedin escumosos. Posem la resta dels ingredients, i ho barregem bé, fins que quedi una massa uniforme.
Repartim la massa en dos motlles de 20cm de diàmetre. Enfornem 20 minuts. Els traiem i els deixem refredar.
Muntem la nata, ha de quedar ben forta.
Una la farem servir com a base. Posem la melmelada de gerds damunt la base, i a sobre la nata. Encaixem l’altre base al damunt. Decorem amb els gerds. Hi espolsem sucre llustre per sobre.









Per cert, la Victòria, la meva filla petita està encantada de tenir un pastís amb el seu nom. Ara en busco un d'especial pel Miquel!!


Les fotos les vàrem fer un dia gris abans de ploure.

dimarts, 18 de març de 2014

Pebrots farcits

Aquesta és una recepta que la podem variar tantes vegades que en tinguem ganes, igual que el recipient, aquest cop són uns pebrot de diferents colors, un altre dia podria ser albergínies o carbassons. A la cuina si tot fos una ciència exacte, segurament, no la trobaria tant divertida. I a vegades, vols repetir una recepta i no et surt igual, per què passa? Improvisant i resumint ingredients de la nevera van sortir aquests pebrots.






Necessitem:

  • 6 pebrots ( dos de cada color)
  • 800g de carn picada meitat i meitat
  • 1 ceba tendra picada molt fina
  • 2 alls tendres tallats petits
  • 3 cullerades de melmelada de pebrot verd
  • 1 ou
  • 1 mozzarella fresca tallada a dauets
  • 200g de xampinyons tallats petits


Netegem i tallem el cap dels pebrots, que ens serviran de tapa. Els buidem i els reservem.

En un bol gran hi posem tots els ingredients, els salpebrem i els barregem bé.
Pre-escalfem el forn a 180º.







Omplim els pebrots amb la barreja i el tapem, per assegurar-nos que la tapa no caigui l'aguantem amb un escuradents.
Posem els pebrots damunt una safata, i al fons hi posem mig got d'aigua. 

Courem els pebrots unes dues hores, si veiem que l'aigua s'evapora n'hi afegirem un rajolí més. I si veiem que es torren massa els tapem amb paper d'alumini.






Que vagi de gust!!!

dijous, 13 de març de 2014

Gotet de xocolata amb taronja amarga i premi

El dia 10 de febrer ens van fer una visita la Rachel McCormik(té un bloc de cuina que es diu Cuinar Català) i la Chloe Scott, periodistes  angleses acompanyades pel Sergi de la Cambra de Comerç de Valls. Que havien vingut a passar el cap de setmana a Valls per promocionar i conèixer els calçots i la seva cuina. Els hi interessava veure com fèiem la melmelada de calçot, tot el procés, i a més, tal com ens agrada fer sempre que ens visita algú,  els hi vàrem oferir un tast de les nostres melmelades . Ens van animar a participar al concurs The World’s Marmelade Awards que es fa al Regne Unit, pensàvem que estàvem fora de temps . L’endemà mateix, la Rachel, ens va enviar un mail dient que encara no s’havia tancat el termini d’inscripció i que ens espaviléssim. Teníem dos dies per fer arribar a Dalemain, al nord d’Anglaterra, els pots de melmelades. No teníem temps ni de pensar, vàrem agafar dos pots de melmelada de taronja amarga de Tarragona, dos de mandarina de Vilallonga del Camp i dos de llimona d’Alcanar, els vàrem posar en una caixa i els vàrem enviar per avió, esperant arribar a temps. El dia 13 a la tarda ens comunicaven que l’entrega estava feta, dins del termini.

El concurs va començar l’any 2006 amb 50 participants, aquest any han participat uns 2000. Hi han moltes categories i molts apartats, la categoria reina és la de Seville orange, taronja amarga.

Després d’uns dies d’espera, la setmana passada vàrem saber que ens havien donat la medalla de Bronze per la melmelada de taronja amarga i una menció a la de mandarina. I encara no era tota la sorpresa, no érem la única empresa catalana premiada, n’hi havia dues més, L’Aranyonet, empresa artesana i el Museu de la Confitura. Des d’aquí els hi fem arribar les nostres més sinceres felicitacions!!!

No us podeu imaginar que ha significat per nosaltres, ens ha costat tocar de peus a terra i continuar treballant, estem en un núvol.

Aquesta no només és una satisfacció personal , és una satisfacció de país, de fer les coses ben fetes, de tenir bons productes i bones matèries primeres, de persistència,de no dubtar i tirar endavant! I si fos viu mon pare diria que encara  que als optimistes no ens prenen mai seriosament aquest cop a guanyat l’optimisme.

I aquí us deixem una recepta de festa i celebració, un gotet de xocolata amb melmelada de taronja amarga.






Necessitem per a 8 unitats:








És tant fàcil com omplir els gotets amb una mica de iogurt, al damunt la melmelada i a sobre el sèsam. Es pot canviar el sèsam per unes fulles de menta.




dimarts, 11 de març de 2014

Coc de poma amb canyella

Nou coc, aquest cop amb poma. Quan pel matí fas un bon esmorzar sembla que tot vagi més bé. Un cop o dos a la setmana en fem. Ens agrada fer-los diferents, cada vegada. Aquest és amb poma i melmelada de poma amb canyella, queda molt suau i molt bo.
La recepta és la mateixa que la del Coc de magdalena amb melmelada de llimona:




Necessitem:


  • 3 ous
  • 150g de sucre
  • 60 ml de llet
  • 190ml d'oli d'oliva suau
  • 210g de farina fluixa
  • 7g de llevat químic
  • 150g de melmelada de poma amb canyella
  • 3 pomes golden pelades i tallades fines





En un bol hi posem els 3 ous i el sucre i ho batem fins que hagin doblat el volum. Hi afegim la llet i l'oli i ho barregem molt suaument.
Hi afegim la farina i el llevat tamisat i continuem barrejant amb les varetes.
Quan sigui una massa uniforme ho deixem reposar a la nevera, mínim 30 minuts.
Escalfem el forn ben fort, a 220º.
Escampem la massa al motllet i posem per sobre la melmelada de poma, i al damunt hi anem posant la poma tallada. 
Quan anem a posar el motlle al forn abaixem la temperatura a 200º i espolsem sucre pel damunt de les pomes.
Quan estigui daurat i el punxem i el punxó surti net, el coc ja està fet.





Deixem refredar i ja el podem disfrutar.

dimarts, 4 de març de 2014

Risotto de calçots

Són temps de calçots  i a l'Alt Camp els caps de setmana fan olor de fum i color de flors d'ametller. La primavera sembla que vulgui arribar, les abelles feinegen i comença a florir tot el camp. Segur que alguna glaçada tardana encara pot arribar, però de moment sembla que tot vulgui despertar.
Aquesta primavera la recordarem, tenim moltes novetats i comencem tancant portes/ temes. Acabem d'acabar d'escriure un llibre de receptes..... Ens han donat la medalla de bronze als Dalemain Marmelade Awards, ja us explicarem com ha anat. Ahir ens van fer una entrevista a Ràdio Tordera, a veure si us agrada.....

Quan s'acaba el cap de setmana i us sobren calçots, sabeu què fer-ne? nosaltres en fem melmelada, i com ens la podem menjar aquesta? doncs, en podem fer una truita, una coca, o un risotto. Aquí en teniu una recepta.






Necessitem per a 4 persones:

  • 320g d'Arròs carnaroli
  • 700ml brou vegetal
  • 1 ceba
  • 1/2 got de vi blanc
  • 30 calçots cuits pelats i tallats
  • 50g melmelada de calçots
  • 50g formatge parmesà ratllat







En una cassola hi posem la ceba picada molt fina i un rajolí d'oli, i la courem fins que quedi transparent. 
A part escalfem el brou vegetal.






Hi afegim l'arròs, els calçots tallats, la melmelada i el vi. Fem dues voltes que es pugui evaporar el vi i afegir el brou. Quan hagi passat uns 15 minuts tanquem el foc i hi afegim el formatge, remenem  que quedi tot integrat, ha de quedar cremós.

Ja ens el podem menjar!!