Melmelada de pebrots verds

Aquests dies, per acabar les verdures d'estiu, estem fent la melmelada de pebrot verd.
Fem servir el pebrot morron verd, que és allargat, troncat a l'extrem i de polpa gruixuda, carnossa i més rogenca quan més madur. És el pebrot de les sanfaines i de les escalivades, i des d'ara de les melmelades de Els Fruits Saborosos.

Però d'on venen els pebrots? Es parla que Colom quan va tornar del seu segon viatge a les Amèriques va tornar amb una planta que havia de substituir el preuat pebre negre. Aquells primers pebrots picants van ser acceptat ràpidament, les classes baixes els van incorporar a la cuina i als seus recptaris. Molts altres indrets del món van fer el mateix, però pel què sembla qui el va saber exportar (com a producte culinari) van ser els portuguesos.

Què en podem dir del pebrot morron? Encara que s'utilitzi com a hortalitza, es tracta d'una fruita. Aquest tipus de pebrot té molt poques calories i són molt rics amb vitamines. La seva picantor es deguda a la capsaïcina, que es reparteix  pel fruit de manera irregular, no només a les llavors, sinó també a les membranes internes.


Si abans d'afegir-hi el sugre, fas una cocció lenta a la cassola aconsegueixes alliberar tots els seus aromes i sabors. El resultat final serà més intens.
Com convinar-la: amb formatges semi-curats o curats,  bacallà esqueixat, amb peixos blancs.

"Jo no he estat mai partidari d'exhalar adjectius desorbitats però davant els pebrots, ho repeteixo: la seva qualitat és excelsa"

Josep Pla