dimarts, 27 de maig del 2014

Cullera d'espàrrecs amb vinagreta de melmelada d'aranja

Aquesta entrada torna a la cita mensual de les Memòries d'una cuinera. Aquest més va de tapes. 
Pel matí a les set, sona l'alarma, agafo el telèfon, que és el despertador, miro sense veure-hi, em poso les ulleres, i torno a intentar mirar. Alguna cosa s'aclareix, m'adono que avui és dia 27 de maig. Tanco els ulls, i em permeto pensar que els dies passen massa ràpid, i les hores volant. Torno a obrir els ulls, són un quart de vuit, hora d' avisar l'Aina, "Va Aina, no tindràs temps per fer-ho tot...." . Sento dins del cap, la mateixa cançó però 25 anys enrere i l'entenc perfectament, a mi em passava el mateix, em passa el mateix... Tanco els ulls per últim cop, m'ho permeto, i intento pensar amb tot el què m'agradaria fer avui. L'Aina tanca la porta, "adéu, mare" i aterro a la realitat. Per dinar, per sopar, la rentadora, hora d'avisar la Victòria, esmorzar. Marxar cap a l'escola... les mares/ algun pare, cafè i a treballar, parlar. Això sí que m'agrada, parlar, aquests dies toca política, demà algun llibre...Tornar a buscar la Victòria, tocar el clarinet, dinar, parlar del què vol ser de gran, dels petits conflictes i petites històries que es tornen grans. Marxar cap a l'escola i arriba l'Aina. És en aquest moment que m'adono que avui és dia 27, i sinó acabo el què tinc preparat per les Memòries, no arribaré a temps. 
Fer una tapa, per a mi, representa cuinar en petit. Tot es torna petit, m'agrada pensar que hi hauria de cabre en un plat de fireta. La nostra proposta és fàcil de fer i molt refrescant.





Necessitem per a 4 unitats:

  • 4 espàrrecs verds
  • formatge fresc granulat, també es pot fer amb mató
  • 4 cullerades d'oli d'oliva de la varietat menya
  • 1 cullerada de melmelada d'aranja (pomelo)
  • pebre negre



En un cassó amb aigua salada hi courem els espàrrecs verds durant 4 minuts. Els retirem i els hi parem la cocció en un bol d'aigua i glaçons.
Tallem, ben petits, els espàrrecs deixant les puntes per a la decoració.
En un bol hi posem el formatge, un polsim de pebre negre i els espàrrecs tallats i ho barregem.
En un altre bol hi posem l'oli i la melmelada d'aranja, i ho remenem bé, no cal que ho batem, no m'acaba d'agradar la textura.





És el moment de preparar les culleres, al mig de cada cullera hi posem una muntanyeta de formatge i espàrrecs, al damunt una punta d'espàrrec, i ho amanim amb la vinagreta. Apa, llest, i a punt per menjar!! Pot semblar que la vinagreta d'aranja sigui massa forta, però no, la proporció d'oli i melmelada és més baixa per aquest motiu, i queda una vinagreta molt refrescant.





dimarts, 13 de maig del 2014

Crema de calçots, gírgoles i romesco

Ara si, punt i final a la temporada de calçots! Si us en queden alguns escalivats en podeu fer una crema amb ells. La cullera a casa triomfa en forma de sopa, pel què fa les cremes han de semblar més a un puré que una sopa. Amb fred la sopa passa sola, amb la calor les cremes passen soles, però a casa no. La petita de la casa no suporta la crema/puré. Ho he intentat tot, i he decidit que faré cremes quan toquin i com em vingui de gust, ja que faci el que faci no li agradaran. La negociació comença:
- mare, què tenim per dinar?
- menjar!!
-però quin menjar?
- ja ho veuràs!!
A taula:
- Per què?- amb cara de fàstic.- per què? no m'ho penso menjar....
I pots respondre:
- Tu mateixa, no vols menjar, no mengis.
o:
- Va, dona, només una mica, quatre cullerades.
o:
- Sempre amb la mateixa cançó, ja saps que n'has de menjar, ja que si les tastes algun dia t'agradaran...

Etc, etc, etc. No serveix de res. A la segona cullerada, ja portem un quart d'hora, i quan acabem la quarta han passat tres quarts d'hora. Per tant, faci el què faci, i com les faci és així com acaba la història, fa 8 anys que la sento, a hores d'ara ja hauria d'haver canviat la cançoneta?
Per tot això, un bon dia vaig decidir que faria les cremes que volgués sense pensar si li agradaven a uns o als altres. I aquesta n'és una.

He de dir, que les gírgoles són de collita pròpia.





Necessitem:

  • 50 calçots cuits (si pot ser fets al foc i no al forn)
  • 200g de gírgoles
  • 1 l de brou suau de verdures
  • 125g de melmelada de calçots
  • 1 patata mitjana
  • oli d'oliva
  • sal
  • salsa de romesco






En una olla alta posem un raig d'oli i hi afegim les gírgoles netes i tallades. Les deixem coure una mica. Hi afegim els calçots cuits tallats, la melmelada de calçots, la patata tallada a daus grans i el brou.
Deixem que bulli a foc baix fins que la patata estigui cuita.
Triturem i hi afegim una mica d'oli (al gust).
Aquesta la vàrem menjar com un puré calent amb un toc de romesco.