Fa vint anys que conec l’Àlex, puc dir que és
un dels bons amics que tinc. Sempre està al costat, per escoltar, per
compartir, riure. Ens ha passat de tot, i continuem sent bons amics. L’Àlex va
decidir ser cuiner, i contra mar i marea, en va estudiar, en va fer practiques i
s’hi va posar a treballar. El què no li van ensenyar és què l’ofici de cuiner et
fa viure la vida dins uns horaris molt diferents a la resta dels mortals. Treballes
molts caps de setmana i normalment tens un horari partit. Fins i tot el més persistent
pot fer figa, i tot se’n recent, la parella, els amics… però aquesta no és la
qüestió, el problema només hi és quan creus que hi ha un problema. Si es pot
solucionar, quin és el problema? I sinó es pot solucionar, perquè ens hi
capfiquem? L’Àlex té moltes virtuts, i una és el cuinar. Avui fa anys, i li
dedico aquest recepta que em va ensenyar, ell la fa apte per celíacs, per la
Montse. Però us he de dir que la vaig fer amb farina de blat i també va quedar
molt bé.
Necessitem:
Per la massa:
·
1 albergínia
·
½ ceba
·
1 paquet de rulo de cabra, dels
petits
·
4 cullerades de melmelada d’albergínia
·
200 g de farina
·
140 cl d’oli
·
1 l de llet
Per les croquetes:
·
Pa ratllat
·
Ou
·
Farina
Tallem la ceba a trossets petits i la posem en
una cassola amb l’oli i la courem a poc a poc, tallem l’albergínia i l’afegim a
la ceba. Ho deixem suar, que es faci molt a poc a poc. Ho salem. A part posem el litre de llet amb el formatge
tallat a trossets a escalfar.
Quan la ceba i l’albergínia estiguin cuites hi
afegim la farina, i la courem una mica. Hi afegim les cullerades de melmelada d’albergínia,
i remenem. Aquest és el moment d’anar afegint la llet amb el formatge, i anar
remenant contínuament. Rectifiquem de sal i ho deixem refredar.
Quan estigui ben fred, podrem anar formant les
croquetes que les passarem per farina, després per ou batut i finalment per pa
ratllat. Les acabarem de coure fregint-les amb abundant oli ben calent.