Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris melmelada de carbassó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris melmelada de carbassó. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de setembre del 2013

Mini caneló de verdures amb melmelada de carbassó i pernil cuit

Vinga, celebrem l’aniversari!! Fem festa major!! Quan  volem celebrar algun aniversari ens agrada fer-ho amb els amics i la família, i com a bons catalans, amb un bon àpat i una bona sobre taula. Com a moltes llars, el plat per excel·lència són els canelons. I aquí els tenim, petits i eixerits, com una proposta de tapeta, per no atipar-nos més del compte!!

Què celebrem? El número 150 de la revista Cuina, val la pena, no?

Encara fa força calor, i preferim menjars més freds i sense gaire estona de preparació a la cuina. I sembla estrany, que durant la temporada d’estiu gaudim més de les verdures, tenen més gust, més color, són acabades de collir, nosaltres tenim molta sort. Cada estiu redescobrim el gust i les aromes dels tomàquets, els carbassons, els pebrots, i tot un llarg etc.

Aquest és un petit homenatge a la nostra terra generosa.




Necessitem per a 4 persones:
  • 8 mini canelons bullits
  • 1 carbassó mitjà
  • 1 pastanaga
  • 1/2 ceba
  • 150 g de pernil cuit fet d’un sol tall
  • 2 cullerades de melmelada de carbassó
  • Sal
  • Oli d’oliva verge extra de la varietat menya
Per a la decoració:
  • 8 cebetes
  • 8 tomàquets cirerols de pera grocs
  • 125 cl de cervesa artesana, hem fet servir la Rossa de les Clandestines de Montferri
  • Una cullerada sopera de sucre
Tallem ben petites les verdures i el pernil cuit. Per aquest ordre, posem a coure en una paella amb un rajolí d’oli, la ceba, la pastanaga, el carbassó. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem el pernil cuit, dues voltes i hi posarem la melmelada de carbassó i la sal. Ho reservem.
En una paella a part amb un rajolí d’oli hi posarem les cebetes i els tomàquets cirerols, ho daurarem, i hi afegirem la cervesa i el sucre. Ho deixarem reduir fins que quedi com un caramel.





Ja podem muntar el plat:
Omplirem els mini canelons , amb les verdures, els col·locarem al plat i hi posarem dues cebetes i dos tomàquets per persona. Ho amanirem amb el caramel de cervesa.





dilluns, 13 d’agost del 2012

Rotllet de Costuix


Quan des de Els Fogons de la bordeta van proposar el carbassó com a repte, de seguida vàrem tenir clar què volíem fer de recepta. Somniavem amb unes flors de carbassó arrebossades amb tempura i acompanyades amb melmelada de poma amb canyella. Però per un mal moment, és a dir, per una setmana massa plena, no vàrem poder anar a buscar les flors, i per tant no podíem fer la foto. Bé, respirem, i fem anar una mica el cervellet, estem a 1700 metres d’alçada, en un petit paradís, segur que alguna cosa sortirà!




Sempre ens han agradat les receptes fàcils i amb melmelada. I en aquest punt perdut, lluny de la civilització, la condició de la recepta, havia de ser molt, però que molt fàcil. Pel tipus de cuina, o per la manca de forn, i per un llarg etc. Ep, que no és una queixa, és una constatació. I com que les persones som els únics animals que ens adaptem a tots els medis, aquesta és la nostra proposta:
Foto rotllet
Necessitem:
Carbassó, tallat en fines làmines
Llonganissa, una tall de 3 cm per cada rotllet
Formatge, en aquest cas “rulo” de cabra, mig tall per cada rotllet, però admet qualsevol tipus de formatge
Melmelada de carbassó
Llesques de pa, una per cada rotllet
Oli i sal
Coem les làmines de carbassó en una paella amb una gota d’oli, fins que estiguin toves.
Fem la llonganissa, i la reservem. Torrem el pa, i tallem el formatge.
Agafem una làmina de carbassó, i posem al damunt un tall de llonganissa i mig tall de formatge. Ho emboliquem amb el  carbassó, ho girem, i hi clavem un escuradents.
Agafem la torrada, i posem una culleradeta de melmelada de carbassó, al damunt hi posem el rotllet, i per acabar hi posem unes escates de sal.
I ja ho tenim! 





 
Buscant un nom pel plat, hem fet un sondeig, i ha sortir rotllet de Costuix, com un homenatge a les nostres vacances.