Quan és el temps de les cireres, a casa sabem que hem d’anar per feina, i
que el temps és or. Tenim més d’un mes i mig de collita i no val a badar. La il·lusió
que vius quan veus que comencen a florir, o quan veus que comencen a quallar, o
les primeres que menges, que no tenen gust a res però són les millors del món,
fa que cada any t’il·lusionis per les mateixes coses. Amb les cireres hem fet
de tot, licor, melmelades, confitades, en almívar, i sempre que podem les posem
a tot arreu: amanides, macedònies, rostits i sobre tot a pastissos i coques.
Aquest és el segon intent de fer una coca de cireres, la massa és flonja,
dolça i passa com si res. La recepta la vaig treure d’un llibre de cuina catalana,
més aviat una enciclopèdia. És d’una coca de pinyons, l’únic que he canviat són
els pinyons per les cireres. Queda més com un pastís que com una coca, però no
és menys bona!
Ingredients:
·
450g
de farina
·
200g
de sucre
·
4 ous
·
20g
de llevat químic
·
2
tasses de llet
·
½ tassa
d’oli d’oliva
·
½ tassa
de licor de cireres (a la recepta original posa anís)
·
75g
de melmelada de cireres
·
300g
de cireres sense pinyol
Escalfem el forn a 160 graus.
Posem tots els ingredients dins un vol gran i ho barregem amb la batedora eléctrica.
En un motlle o safata per anar al forn la pintem amb oli i li espolsem una
mica de farina, hi aboquem la barreja, màxim ha de fer un dit de gruix. Hi escampem
les cireres per sobre.
Posem la safata al forn, quan sigui daurada ho traiem i hi posem sucre pel
damunt, tornem a posar al forn només encès el grill, uns minuts.
I ja ho tenim!! Esperem que us agradi!