dijous, 30 d’agost de 2012

La nostra proposta d'agost: Gelat de Pebrot vermell i d'Albergínia


Aquest mes d'agost proposavem pel concurs, una recepta refrescant. Aquí teniu la nostra proposta:

Gelat de Pebrot Vermell i Albergínia
























L'espardenya és un clàssic, convinar el sabor de les dues verdures escalivades amb el gust salat de l'anxova. Fa poc us vàrem proposar fer-la amb melmelada, la de pebrot vermell i la d'albergínia. Aquest cop anem una mica més enllà. Fa un any, abans de Sant Joan, el Babil de Cerevisia de Valls, ens va proposar una col·laboració, després de pensar i parlar, i de sortir idees inviables, ens vàrem decidir per fer un gelat de pebrot i albergínia, amb les melmelades que fem. Si et posen al davant una bola de gelat de dos colors amb uns ous de truita (o els què vulgueu), i no et diuen de què són. No sabràs mai de què són.


La recepta que farem és la que vàrem utilitzar per fer el gelat de Taronja amarga. S'han de fer dos gelats, un de pebrot vermell i l'altre d'albergínia. La base del gelat és una crema anglesa, i necessitem, per cada gelat,  1l de llet, 12 ous, en aquest cas hi posem només 150 gr de sucre ja que un cop feta i deixada refredar, hi posarem dos pots de melmelada, dos de pebrot vermell i dos d'albergínia, de 270g cada pot. Per decorar hi hem posat ous de truita de riu, que li donarà el puntet salat. També s'hi pot posar anxoves tallades petites.







dilluns, 20 d’agost de 2012

La melmelada que no ha pogut ser i no serà


Des de fa 35 anys que un moment o altre pugem a la mateixa vall del Pirineu, és aquell moment que esperem tot l’any. És el moment de canviar la rutina i viure diferent uns dies. És el moment de baixar el ritme i tornar a mirar i a escoltar. El lloc on anem està al mig de la muntanya, alta muntanya, i només pots escoltar el silenci, tal com anunciava un cartell fa uns anys quan entraves a la vall. L’entorn és un paradís, si, un paradís al costat de casa. Acabes sabent quins horaris fan els animals boscans, per poder ensopegar amb ells, acabes sabent quina és l’ombra més fresca, o cap a on mirar per deixar anar la ment. Tot es pot anar aprofundint, fins i tot les relacions amb la família, que aflora el més bo i el més dur de cadascú. Només ets tu i l’entorn.


Aquest és l’entorn on en teoria pots trobar les fruites silvestres. Per deformació Professional, i per persistent, cada any em proposo d’anar a buscar gerds, les maduixetes ja estan passades. Quan arribem al pla, hi ha uns pocs racons que acostumen a créixer, bora les zones més humides, envoltades d’ortigues que són les seves protectores, ja que no són com les mores, no tenen punxes per defensar-se. Amb molta il·lusió, comencem la peregrinació, i cada any, ens trobem que els cabirols o els isards han passat davant nostre! 



Aquest any n’he collit un grapat i mig, més els que han anat a la panxa, i hem pogut fer la prova. Però només, la prova. Serà impossible fer-ne més que un vol gran!
Aquesta és la història de la melmelada que no ha pogut ser i no serà. Per cert, aquesta és la típica melmelada que et demanen quan la persona no vol comprar res.

dilluns, 13 d’agost de 2012

Rotllet de Costuix


Quan des de Els Fogons de la bordeta van proposar el carbassó com a repte, de seguida vàrem tenir clar què volíem fer de recepta. Somniavem amb unes flors de carbassó arrebossades amb tempura i acompanyades amb melmelada de poma amb canyella. Però per un mal moment, és a dir, per una setmana massa plena, no vàrem poder anar a buscar les flors, i per tant no podíem fer la foto. Bé, respirem, i fem anar una mica el cervellet, estem a 1700 metres d’alçada, en un petit paradís, segur que alguna cosa sortirà!




Sempre ens han agradat les receptes fàcils i amb melmelada. I en aquest punt perdut, lluny de la civilització, la condició de la recepta, havia de ser molt, però que molt fàcil. Pel tipus de cuina, o per la manca de forn, i per un llarg etc. Ep, que no és una queixa, és una constatació. I com que les persones som els únics animals que ens adaptem a tots els medis, aquesta és la nostra proposta:
Foto rotllet
Necessitem:
Carbassó, tallat en fines làmines
Llonganissa, una tall de 3 cm per cada rotllet
Formatge, en aquest cas “rulo” de cabra, mig tall per cada rotllet, però admet qualsevol tipus de formatge
Melmelada de carbassó
Llesques de pa, una per cada rotllet
Oli i sal
Coem les làmines de carbassó en una paella amb una gota d’oli, fins que estiguin toves.
Fem la llonganissa, i la reservem. Torrem el pa, i tallem el formatge.
Agafem una làmina de carbassó, i posem al damunt un tall de llonganissa i mig tall de formatge. Ho emboliquem amb el  carbassó, ho girem, i hi clavem un escuradents.
Agafem la torrada, i posem una culleradeta de melmelada de carbassó, al damunt hi posem el rotllet, i per acabar hi posem unes escates de sal.
I ja ho tenim! 





 
Buscant un nom pel plat, hem fet un sondeig, i ha sortir rotllet de Costuix, com un homenatge a les nostres vacances.

dijous, 9 d’agost de 2012

El Ton i les tomaqueres

Hi havia una vegada una parella jove que teniem un somni, viure de la terra, trebant amb les mans i regant amb la seva suor. Fa quatorze anys, que el Ton i la Susanna van comprar Mas Capestany, a Nulles (l'Alt Camp), la van remuntar, noves plantacions, intal·lacions, i sobretot moltes idees. Una gran part de la finca és de regadiu, d'horta. Durant uns quants anys a l'estiu plantaven tomaqueres, fins que va arriba la tuta, insecte devastador del tomàquet, procedent de sud-amèrica (més informació: http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AG_Agricultura/AG02_Sanitat_vegetal/AG02_02_Plagues_males_herbes/Documents/Fitxers_estatics/FF_Tuta.pdf). 
la Tuta



















I els seus somnis van començar a fer fallida? NO, es van re-inventar. Van posar en marxar la seva agrobotiga, al mas, on fan venda directe de productes de la seva horta i de temporada. A nosaltres ens serveixen d'inspiració!

 
Des d'any passat que totes les verdures que fem servir surten de Mas Capestany. Les cullen al moment més òptim de maduració, són fresques i ecològiques. Ecològiques per convicció no per cap moda, com diu el Ton, no creu amb el segells sinó en fer les coses tal com s'han de fer, i això vol dir ecològic (ho diu apassionadament, com tot el què t'explica quan parla d'agricultura).

La tuta va marcar un abans i un després, nosaltres hi hem guanyat, ja que tot l'any podem anar a comprar a casa seva.


horari:
divendres de 10 a 14 i  de 16 a 20
dissabtes de 9 a 14 i de 16 a 20
Per altres moments podeu trucar: 658 649 668

Com arribar:
43887 Nulles








 

divendres, 3 d’agost de 2012

Per què anem al Firagost?

L'últim dia de juliol i el primer d'agost a Valls, han cel·lebrat el Firagost. Festa i fira del camp català.
Nosaltres fa 5 anys que hi participem, és de les poques que anem.
L'últim dia a la tarda, les noies de la fira, altrament dites hostesses, passen parada per parada, una enquesta sobre la fira. A part de valorar els serveis, lavabos o accessos, et pregunten per què vens al Firagost.
I quina pregunta!
Cada any passem calor, moltíssima calor, fem més hores que un rellotge, la música de megafonia sempre és la mateixa, però per què hi anem? Aquesta fira ens queda prou a prop per participar-hi tranquil·lament. Sempre ens ha semblat un bon aparador per fer-nos conèixer, per presentar noves melmelades, i per deixar-les tastar totes. Però per què?
Vivim en una comarca majoritàriament agrícola, la matèria primera és de gran qualitat, es fan productes elaborats interessants, pròxims, però no els coneixem. Som una comarca que cadascú va a la seva, la consciència col·lectiva no existeix com a comarca. Hi ha una capital, uns pobles, que no s'interrelacionen entre ells. Què ens passa?
La culpa sempre és de l'altre. No, tots tenim una mica de culpa. Ens hauríem d'escoltar una mica més, i estar oberts a noves propostes i noves idees. De gent que té ganes de fer coses n'hi hai de fer-les ben fetes també, més del què ens pensem.
El Firagost és un gran aparador del camp català, però s'hauria de tenir més en conte els productes de la comarca. Només és un punt de vista, i nosaltres no som ningú per donar lliçons. Però aniria molt bé endreçar les distribucions, i podria no ser tant important l'extenció de la fira, com la qualitat. 
I la pregunta encara només l'hem mig respost.
Ens agrada participar, veus vells amics, conèixer gent nova, tastes nous productes, etc. Només pel tracte amb la gent ja val la pena.

Aquest any vàrem proposar que ens vinguéssiu a explicar la vostra relació amb les melmelades, estem molt contentes, van participar força gent, els resultats els podreu anar veient a l'apartat de Jo i les melmelades.

Aquest és un vídeo del Firagost de l'any passat, l'hem recuperat, a veure què us sembla!