Tornem a tenir melmelada de Cirera!!!

XI

LES CIRERES INGÈNUES 

Mena els infants Pantídia per la verdor del prat

un dia clar de juny, obert de bat a bat;

hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;

la pols mateixa, quan es mou, és resplendent,

I criden els infants en blanca volior,

i canten i s'enpaiten dellà de les passeres.

Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor:

Al cor de l'arbrer, hissada sobre els herbatges molls,

la mare, penjarelles de foc posa en senalla,

i vora seu convoca els cants i la batalla:

-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls!-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,

i tot seguit adornen les càndides orelles:

o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles,

de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,

i en ses mans bellament saltironen i dansen,

¡i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,

les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia

i el féu, contra del cor, lloat i beneït:

-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;

el benaventurat és qui pren l'alegria.

Josep Carner

(Els fruits saborosos, 1906)

El cirerer esdevé personatge dins un paisatge. Com descriu el poeta el plaer que representa anar a la fresca del matí, a menjar cireres de l'arbre, és com retornar a la infantesa. Qui no s'ha penjat unes cireres a les orelles?

Ja amb les mans i la cara netes hem tornat a fer melmelada de cirera, aquest any l'hem feta de les varietats 4-84 i santina, varietats de mig temps, dolces i fortes, de color granate fosc. Per a fer un pot de melmelada calen moltes cireres i s'han de treure molts pinyols.

despinyolador

Després d'un llarg hivern de verds, grocs i tanonges, arriba la primavera amb el seu vermell exultant. Les cireres ens avisen que ve el bon temps i que l'estiu ja és aquí.