Sandvitx de pollastre, verdures i melmelada de tomàquet

Des de Memòries d’una Cuinera, aquest mes ens proposen de fer un sandvitx, aquest és el nostre sandvitx. Normalment a casa no n’acostumem a fer, algun cop com a menjar especial, de si sopes al terrat o a la fresca. Aquest ens ha agradat a tots, fins i tot a la Victòria que no li acaben d’agradar les melmelades, però se les menja si no sap que n’hi ha.

Necessitem per a 4 persones:

·         8 llesques de pa de motlle, d’algun forn de confiança, aquest l’he comprat al forn del poble

·         ½ pebrot vermell tallat molt petit

·         1 carbassó gran tallat molt petit

·         200g de xampinyons tallats molt petits

·         2 cuixes de pollastre farcides de bacó i formatge, rostides al forn i fredes

·         4 cullerades soperes de melmelada de tomàquet

Posarem en un paella amb un rajolí d’oli, el pebrot. Deixarem que es faci una mica i hi posarem el carbassó i els xampinyons. Sempre a foc viu. Salpebrem. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem la melmelada. Fem dues voltes i ho reservem fins que es refredi.

Les cuixes les haurem fet el dia abans al forn, amb una mica d’oli i vi blanc. Tallem les cuixes farcides ben fines, i ho reservem fins que no fem el sandvitx.

Agafem una llesca i al damunt hi posem ben escampat una base de verduretes, al damunt hi posem rodanxes del pollastre, i l’ultima una altra capa de verdures. Ho tapem tot amb una altra llesca de pa.

I ja ho tenim! 

Coca de cireres amb melmelada de cireres

Quan és el temps de les cireres, a casa sabem que hem d’anar per feina, i que el temps és or. Tenim més d’un mes i mig de collita i no val a badar. La il·lusió que vius quan veus que comencen a florir, o quan veus que comencen a quallar, o les primeres que menges, que no tenen gust a res però són les millors del món, fa que cada any t’il·lusionis per les mateixes coses. Amb les cireres hem fet de tot, licor, melmelades, confitades, en almívar, i sempre que podem les posem a tot arreu: amanides, macedònies, rostits i sobre tot a pastissos i coques.

Aquest és el segon intent de fer una coca de cireres, la massa és flonja, dolça i passa com si res. La recepta la vaig treure d’un llibre de cuina catalana, més aviat una enciclopèdia. És d’una coca de pinyons, l’únic que he canviat són els pinyons per les cireres. Queda més com un pastís que com una coca, però no és menys bona!

Ingredients:

·         450g de farina

·         200g de sucre

·         4 ous

·         20g de llevat químic

·         2 tasses de llet

·         ½ tassa d’oli d’oliva

·         ½ tassa de licor de cireres (a la recepta original posa anís)

·         75g de melmelada de cireres

·         300g de cireres sense pinyol

Escalfem el forn a 160 graus.

Posem tots els ingredients dins un vol gran i ho barregem amb la batedora eléctrica.

En un motlle o safata per anar al forn la pintem amb oli i li espolsem una mica de farina, hi aboquem la barreja, màxim ha de fer un dit de gruix. Hi escampem les cireres per sobre.

Posem la safata al forn, quan sigui daurada ho traiem i hi posem sucre pel damunt, tornem a posar al forn només encès el grill, uns minuts.

I ja ho tenim!! Esperem que us agradi!

Melmelades, cireres, caves.....

Ens agradaria convidar-te a passar el dia amb nosaltres, així començava la proposta de trobada pel diumenge dia 9 de juny.

El programa de visita va ser aquest:

A les 10 a les Caves Vives Ambròs de Monferri.

L’Enric, què és l’enòleg de la Vinícola de Nulles (la cooperativa),  ens va ensenyar la seva petita cava i ens va fer un l’explicació del què hi elabora. Ho va acompanyat d’un tast dels seus caves.

Com a petita cava és impressionant, la passió que hi posa i alhora el rigor de les explicacions és una visita molt recomanable. Aprens, disfrutes i fas país!

Després ens esperaven al Celler Cooperatiu de Vila-rodona. En Pau Ramon Cabanes, gerent de la Cooperativa ens va explicar la història i el funcionament d’una gran cooperativa.

Veure els dos extrems, amb aquestes dues primeres visites, va ser molt enriquidor. Venint de Montferri i anant cap a Vila-rodona, per la carretera et trobes uns grans esplanalls de vinyes verdes, aquest paisatge humanitzat, al voltant del riu, ens fa pensar que malgrat tot, i malgrat els canvis dels últims anys, ENCARA existeixen pagesos. Cada cop més formats i més vocacional, i més especialtizats.

És necessari canviar de “mentalitat”, si es vol fer país, s’ha de donar valor al territori, i només es podrà fer si el tractes bé. Si es fan productes de màxima qualitat estàs donant un valor afegit al teu tros de terra.

A vegades, no, moltes vegades, ens falta autoestima, no creiem prou amb el què fem. No només no en tenim prou en fer ben fetes les coses que ens ho hem de creure i ensenya, publicar, etc.

I és en aquest context que teníem moltes ganes d’ensenyar la nostra comarca, una gran desconeguda.

A la primavera és un dels millors moments de visitar-la, el camp després del seu repós hivernal comença a renéixer, amb aquesta primavera tant estranya que hem tingut, el camp encara és verd, esplèndid, exuberant, les vinyes magnífiques, fins i tot aquest any el nostre riu, el Gaià, sembla un riu (i que ningú s’ofengui).

El motiu més emotiu de la visita era la presentació de les melmelades a tots els que van venir. Però encara ens feia més il·lusió fer-la entre les tines de vi i els arcs modernistes (moltes gràcies per l’oportunitat de deixar-nos ho fer en aquest entorn, que va ser immillorable).

La proposta seguia amb la visita als camps de cirerers de l’Albert, però no va poder ser, el temps no ens va deixar. Tot i que l’Albert ens va explicar les varietats, les seves diferències, etc no va ser el mateix. Aquesta visita queda pendent, anar collir cireres i veure un camp de cirerers és un espectacle que no s’oblida fàcilment.

Què us puc explicar de l’hora de dinar, tots els altres blocs participants ja ens detallat tant bé que només us diré, que va estar perfecte. Amb moltes ganes de tornar-ho a repetir!!!

Vàrem participar:

La Mon d'Aprils kitch

La Glòria  de  Gourmenderies   

La Glòria de  No tot són postres

  

La Marta de Pa de nous  

La Nani de La cuina violeta

La Sara de Tinta Cirera

La Mar de El que no mata engreixa 

La Marina de Tapa’t de tapes

El Manel de Cuinar és generós

La Judith  del Món de Juju

La Conxita de Al pot petit

I nosaltres, la Mireia i Bet 

Xarrup de melmelada de pruna negra

Increïble! Feia temps que anàvem darrera d’una gelatera, o altrament dita màquina per a fer gelats. I aquest any ens hem firat, i des de fa uns dies que només experimentem. Creiem que fer gelats és jugar i divertir-se, com tot a la cuina. La recepta per a fer gelats, amb una base de nata, crema, es pot trobar fàcilment, però us recomanem que feu proves. I amb una d’aquestes proves va sortir aquest súper xarrup.

Ahhh!! I no és fàcil, és molt més que fàcil!!

Ingredients:

·         270g de melmelada de pruna negra (qualsevol altre tipus de melmelada)

·         250cl d’aigua, no cal que estigui freda

Preparem la gelatera i hi posem els ingredients, i esperarem que la màquina faci la seva feina, amb la nostra només ha trigat 35 minuts. I han sortit quatre bones racions.

La textura és escumosa, cremosa, però no molesta. És molt refrescant!

I ens sembla que continuarem experimentant, ja ho sentireu a dir.

Amb aquesta recepta sembla que volguem cridar a l'estiu Que tots els què som de poble, o que hi hem viscut, ens agrada recordar com es fa vida al carrer durant el bon temps, aprofitant les hores més fresques.

Jugant, parlant, llegint. Sota casa tenim dos bancs on el veinat fa cap a última hora de la tarda i part de la nit, tot esperant que arribi la marinada!! M'agrada especialment com a punt de trobada i lloc per compartir experiències.