Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’octubre del 2014

Panellets amb melmelada de gerds

Quan arriba aquest temps, sempre intento trobar una estona per fer panellets, i fer-los amb família és molt divertit. L'any passat i aquest he fet la recepta de l'Anna, una amiga de la família, que fins i tot, l'any passat ens va venir a ajudar. Dubtava si fer-ne o no, i l'Anna em va dir: -Va, que si els fem entre totes dues ja veuràs que no fa tanta mandra. I dit i fet. Les tres, l'Anna, la meva filla petita i jo, a fer panellets, s'ha de dir que vàrem riure molt, i que no es va fer gens pesat. Aquest any els hem tornat a fer com els fa ella, queden molt bons. 

Hem fet una variant de panellets amb melmelada, que volíem participar amb les Memòries d'una cuinera, però no hem arribat a temps. No trobava les fotos!!

Panellets amb melmelada de gerds






  • 1kg d'ametlla molta
  • 750g de sucre
  • 200g de moniato
  • pell de llimona ratllada
  • melmelada de gerds
  • sucre llustre

Barregem tots els ingredients en un bol gran, i fins que ens quedi una massa que es desenganxa de les mans. Val la pena deixar-la reposar.





N'hem fet de tots tipus i de més clàssics.






Només us explicarem com es fan els de melmelada de gerd.
Agafem un tros de massa i en fem un xurro, l'aplanem i en fem un solc a l'interior hi posem la melmelada de gerds.

Escalfem el forn a 200 graus. I els enfornem a 12 minuts.






Quan s'hagin refredat els tallem.







dijous, 23 d’octubre del 2014

Flors de carabassa farcides de mató i melmelada de carabassa

- On vas?
- A l'hort, a buscar les últimes flors.
- Quines flors? ara no t'entenc de res.
Sento un cop de porta i ja no li sento la veu.
Encara no entenc el què m'ha dit. Avui he portat la càmera fotogràfica, tenim una mica de feina. On deu ser? Miro des de la terrassa, i al mig de l'hort veig que remena.






-Què fas? aquestes són les flors?
- Si, ara t'envio una foto.




Finalment ho he entès. Flors de carabassa, mmmmm, ja me les imagino farcides....




N'ha fet un ram tant bonic, que no me'n puc estar de fer unes quantes fotos.





Quedem que quan hagi fet les flors farcides, m'enviarà les fotos, quina pena que no es puguin menjar (les fotos, s'enten).


Flors de carabassa farcides de mató i melmelada de carabassa


Necessitem:

  • 200g de mató
  • 150g de melmelada de carabassa
  • 3 flors de carabassa per persona



Per arrebossar:

  • 1 ou XL
  • 200g de farina
  • 50cl d'aigua
  • 4 cullerades de mel







Traurem la base i l'interior de cada flor. Les reservem.
En un bo hi posem el mató i la melmelada de carabassa, ho barregem bé i ho posem dins una màniga pastissera.

Hem de farcir les flors aguantant la base amb dos dit, per què no s'escapi el farciment.


Farem l'arrebossat, primer posarem l'ou i el batrem, afegirem la farina, quan estigui ben remenat hi afegirem l'aigua, i finalment la mel, ha de quedar una mica líquida.


Posarem una paella amb força oli bo, anirem arrebossant les flors i les anirem fregint amb l'oli ben calent. Les deixarem escórrer i ja estan a punt per menjar. Les podem acompanyar amb mel, melmelada......




dilluns, 20 d’octubre del 2014

Trufes de xocolata i melmelada de paraguaià, primera proposta de "El Bloc al plat"

Fa uns dies llegint el blog de la Cuina de Casa ens vàrem assabentar d'aquesta nova iniciativa. Ens convidava a submergir-nos dins d'un blog diferent cada mes, que ens el proposarà Destapant Cassoles, aquest iniciativa li ha dit Del Bloc al Plat. Ens ha semblat divertida,  i una manera de conèixer una mica més a fons aquest món immens dels blogs.

Hem triat, fent una versió, unes trufes amb préssec. Fa molts dies que no fem cap recepta de postres, i ens ha semblat que ja tocava. Hi hem introduit algunes diferències, nosaltres per començar, hem canviat el préssec pel paraguaià, i hem posat una mica més de nata, ja que ens hem estalviat el suc de préssec, i no hi hem posat orellanes.Però anem per parts, ara us ho expliquem:

Trufes de xocolata i melmelada de paraguaià





Necessitem:
  • 50g d'orellanes no les hi hem posat
  • 1/4 de copa de licor (la Gemma ens diu que hi posem licor de préssec, nosaltres hi hem posat orujo, i n'hi hem posat una mica menys)
  • 80g de nata per muntar
  • 100g de suc de préssec no n'hem fet servir l'hem substituït per150g de melmelada de paraguaià
  • 250g de xocolata negra de 60%
  • 30g de mantega
  • cacau en pols






Fondrem conjuntament la mantega i la xocolata dins al microones a baixa potència. Un cop fos ho reservem en un bol gran.
Escalfarem la nata, el licor i la melmelada fins que arrenqui a bullir. Ho abocarem sobre la xocolata i anirem barrejant amb unes baretes a mà. Ha de quedar una massa llissa i brillant.

Ho deixarem reposar a la nevera fins que agafi cos, d'un dia per l'altre és perfecte.







En farem boletes i les arrebossarem amb el cacau en pols.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Estofat de cap de llom amb melmelada de raïm

Aquí tenim una versió de l'estofat de cap de llom, la setmana passada el vàrem fer amb melmelada de préssec, i aquesta amb la de raïm.

Fem un petit parèntesis: fins ara no havíem fet mai melmelada de raïm i aquest cop, després de tornar a la normalitat del setembre, al final,  hi hem pensat i l'hem feta. Per nosaltres és un petit homenatge a la comarca que vivim. La comarca de l'Alt Camp és una comarca agrícola, encara. El paisatge de vinya i d'oliveres la fa d'un verd pentinat, i més aquest any havent plogut com ha plogut. Aviat del verd passarem als colors de la tardor, però aquests dies sembla com si l'estiu s'hagi allargassat, i en podem gaudir uns moments més.


Us expliquem una mica la melmelada: l'hem feta amb raïm blanc de la varietat parellada, en teoria un raïm menys dolç de gra petit i molt aromàtic. Ens ha quedat d'un color daurat molt semblant a la mel. N'hem fet una edició limitada i molt aviat la començarem a vendre.


Aquí teniu la recepta:

Estofat de cap de llom amb melmelada de raïm







la recepta és exactament igual que la de feta amb préssec, canviant el préssec pel raïm i la seva melmelada. Us deixem l'enllaç de l'estofat de cap de llom amb melmelada de préssec







Necessitem:

  • 1kg de cap de llom
  • oli
  • sal i pebre
  • 1 ceba gran tallada
  • 2 gots de vi blanc sec
  • 200g de melmelada de raïm
  • 400g de grans de raïm ( hem posat de la varietat parellada, el mateix que hem fet servir per a la melmelada)







El procediment serà igual que el de l'estofat amb melmelada de préssec.







dimarts, 7 d’octubre del 2014

Cigrons amb verdures i melmelada de ceba

Aquests mesos m'ha costat molt posar-m'hi. D'idees i receptes sempre en surten, però a vegades una no té ganes de fer-les. A l'estiu, que en teoria tenim més temps, s'allarga el dia i les hores de claror, és quan menys ganes tinc de fer res. Viuria directament a la piscina!! M'agradaria que quan pensés una recepta sense cap mena d'esforç, sortís publicada. Però per sort o desgràcia, encara no passa. Hi ha persones que primer pensen les fotos i després les receptes, n'hi ha que el més important són les receptes, n'hi ha que tenen molta imaginació i n'hi ha que són més clàssics, a mi m'agradaria fer o intentar, com a mínim, receptes fàcils, que siguin de veritat, i que tothom les pugui fer. 
Aquesta recepta és fàcil, ràpida, i com sempre amb melmelada.

Cigrons amb verdures i melmelada de ceba








Necessitem per a 4:

  • 300g de cigrons cuits
  • 1 ceba tallada petita
  • 1/2 pebrot vermell tallat petit
  • 1/2 pebrot groc tallat petit
  • 1/2 pebrot verd tallat petit
  • (podeu posar-hi la verdura que vulgueu)
  • 4 cullerades de melmelada de ceba
  • 1 culleradeta de sèsam cru
  • pell ratllada de 1/2 llima
  • fulles de Julivert picades
  • oli d'oliva







En una paella courem les verdures amb un raig d'oli. Salpebrem.










Quan estiguin cuites hi afegirem els cigrons, la melmelada de ceba i mitja tasseta d'aigua. En tenir els cigrons cuits, només ens cal que lligui la salsa. Tanquem el foc i hi afegim el sèsam, el julivert i la pell de la llima, fem dues voltes i ja ens ho podem menjar.









dimarts, 30 de setembre del 2014

Estofat de cap de llom amb melmelada de préssec

Fa onze anys que vàrem començar a fer melmelades i la primera que vàrem fer va ser la de préssec. 





El record ens fa somriure, ha sigut un camí d'aprenentatges, de frustracions, moltes alegries i molt bon humor. Hem tingut temps per tot, per fer melmelades, en algun moment, però sobretot de relacions, és una llista ben llarga de gent que hem conegut i que ha valgut molt la pena.
Durant aquests anys, se'ns han obert moltes portes, però també hem pogut veure de primera mà com ha canviat el món (econòmica, social o políticament).
Ens hem fet una mica més grans (;)), i fins i tot la família s'ha fet més gran.

EP!! no us diem adéu, que tenim moltes ganes de seguir molts anys més, si podem. Però hi ha moments quan pares que ens agrada pensar, reflexionar, i així poder continuar endavant. 
Quan vàrem començar l'objectiu no el teníem ni definit, era una aventura? un negoci? una col·laboració? un passar les hores? Suposo que aquest esperit d'empresàries agressives no l'hem tingut mai, som massa de "lletres", a més, si el nostre objectiu hagués sigut fer diners, fa molt temps que hauríem hagut de plegat, però aquí continuem. 
Però cap a on volem anar? Bona pregunta, algun dia la podrem contestar o no.


Per celebrar l'aniversari l'any passat ens vàrem regalar unes etiquetes noves, aquest any ens hem regalat una recepta, bona i fàcil, el nostre objectiu a la cuina per poder-la gaudir tothom.






Estofat de cap de llom amb melmelada de préssec


  • 1kg de cap de llom
  • oli
  • sal i pebre
  • 1 ceba gran tallada
  • 2 gots de vi blanc sec
  • 200g de melmelada de préssec
  • 3 préssecs grans






Tallem el cap de llom a daus, el salpebrem. Els rossegem en una cassola amb una mica d'oli. Quan estigui ros i hi afegim la ceba. Quan estigui rosa hi posem el vi blanc i la melmelada de préssec, abaixem una mica el foc i deixem que es cogui, si falta una mica de suc hi podem afegir una mica més de vi o una mica de brou.
Pelem i tallem els préssecs a daus i els podem a la cassola. Deixem coure 10 minuts més a foc baix.






I ja el tenim. Apa, bon profit!!

Aquesta cançó lliga molt, Cal·lídia i els préssecs, què us sembla?


dimarts, 27 de maig del 2014

Cullera d'espàrrecs amb vinagreta de melmelada d'aranja

Aquesta entrada torna a la cita mensual de les Memòries d'una cuinera. Aquest més va de tapes. 
Pel matí a les set, sona l'alarma, agafo el telèfon, que és el despertador, miro sense veure-hi, em poso les ulleres, i torno a intentar mirar. Alguna cosa s'aclareix, m'adono que avui és dia 27 de maig. Tanco els ulls, i em permeto pensar que els dies passen massa ràpid, i les hores volant. Torno a obrir els ulls, són un quart de vuit, hora d' avisar l'Aina, "Va Aina, no tindràs temps per fer-ho tot...." . Sento dins del cap, la mateixa cançó però 25 anys enrere i l'entenc perfectament, a mi em passava el mateix, em passa el mateix... Tanco els ulls per últim cop, m'ho permeto, i intento pensar amb tot el què m'agradaria fer avui. L'Aina tanca la porta, "adéu, mare" i aterro a la realitat. Per dinar, per sopar, la rentadora, hora d'avisar la Victòria, esmorzar. Marxar cap a l'escola... les mares/ algun pare, cafè i a treballar, parlar. Això sí que m'agrada, parlar, aquests dies toca política, demà algun llibre...Tornar a buscar la Victòria, tocar el clarinet, dinar, parlar del què vol ser de gran, dels petits conflictes i petites històries que es tornen grans. Marxar cap a l'escola i arriba l'Aina. És en aquest moment que m'adono que avui és dia 27, i sinó acabo el què tinc preparat per les Memòries, no arribaré a temps. 
Fer una tapa, per a mi, representa cuinar en petit. Tot es torna petit, m'agrada pensar que hi hauria de cabre en un plat de fireta. La nostra proposta és fàcil de fer i molt refrescant.





Necessitem per a 4 unitats:

  • 4 espàrrecs verds
  • formatge fresc granulat, també es pot fer amb mató
  • 4 cullerades d'oli d'oliva de la varietat menya
  • 1 cullerada de melmelada d'aranja (pomelo)
  • pebre negre



En un cassó amb aigua salada hi courem els espàrrecs verds durant 4 minuts. Els retirem i els hi parem la cocció en un bol d'aigua i glaçons.
Tallem, ben petits, els espàrrecs deixant les puntes per a la decoració.
En un bol hi posem el formatge, un polsim de pebre negre i els espàrrecs tallats i ho barregem.
En un altre bol hi posem l'oli i la melmelada d'aranja, i ho remenem bé, no cal que ho batem, no m'acaba d'agradar la textura.





És el moment de preparar les culleres, al mig de cada cullera hi posem una muntanyeta de formatge i espàrrecs, al damunt una punta d'espàrrec, i ho amanim amb la vinagreta. Apa, llest, i a punt per menjar!! Pot semblar que la vinagreta d'aranja sigui massa forta, però no, la proporció d'oli i melmelada és més baixa per aquest motiu, i queda una vinagreta molt refrescant.





dimarts, 13 de maig del 2014

Crema de calçots, gírgoles i romesco

Ara si, punt i final a la temporada de calçots! Si us en queden alguns escalivats en podeu fer una crema amb ells. La cullera a casa triomfa en forma de sopa, pel què fa les cremes han de semblar més a un puré que una sopa. Amb fred la sopa passa sola, amb la calor les cremes passen soles, però a casa no. La petita de la casa no suporta la crema/puré. Ho he intentat tot, i he decidit que faré cremes quan toquin i com em vingui de gust, ja que faci el que faci no li agradaran. La negociació comença:
- mare, què tenim per dinar?
- menjar!!
-però quin menjar?
- ja ho veuràs!!
A taula:
- Per què?- amb cara de fàstic.- per què? no m'ho penso menjar....
I pots respondre:
- Tu mateixa, no vols menjar, no mengis.
o:
- Va, dona, només una mica, quatre cullerades.
o:
- Sempre amb la mateixa cançó, ja saps que n'has de menjar, ja que si les tastes algun dia t'agradaran...

Etc, etc, etc. No serveix de res. A la segona cullerada, ja portem un quart d'hora, i quan acabem la quarta han passat tres quarts d'hora. Per tant, faci el què faci, i com les faci és així com acaba la història, fa 8 anys que la sento, a hores d'ara ja hauria d'haver canviat la cançoneta?
Per tot això, un bon dia vaig decidir que faria les cremes que volgués sense pensar si li agradaven a uns o als altres. I aquesta n'és una.

He de dir, que les gírgoles són de collita pròpia.





Necessitem:

  • 50 calçots cuits (si pot ser fets al foc i no al forn)
  • 200g de gírgoles
  • 1 l de brou suau de verdures
  • 125g de melmelada de calçots
  • 1 patata mitjana
  • oli d'oliva
  • sal
  • salsa de romesco






En una olla alta posem un raig d'oli i hi afegim les gírgoles netes i tallades. Les deixem coure una mica. Hi afegim els calçots cuits tallats, la melmelada de calçots, la patata tallada a daus grans i el brou.
Deixem que bulli a foc baix fins que la patata estigui cuita.
Triturem i hi afegim una mica d'oli (al gust).
Aquesta la vàrem menjar com un puré calent amb un toc de romesco.







dimarts, 8 d’abril del 2014

Gelat de llimona, fàcil, fàcil, fàcil....

Si, si, el primer gelat de la temporada, fàcil, bo, simplement deliciós!! us animo a fer-lo i tastar-lo.






Necessitem:



Barregem la nata i la melmelada de llimona amb una batedora elèctrica. Posem en marxa la geladera i hi posem la barreja. Esperem 30 minuts i ja ho tenim.







Fàcil? curta la recepta? Jo crec que si. Amb aquesta fórmula n'haurem de provar-ne més.







dimarts, 1 d’abril del 2014

Pastís de maduixes

Sort que ja tornem a tenir les fruites de colors aquí! a l'hivern només trobem fruites de colors  molt suaus, peres, pomes, peres, pomes, plàtans o taronges, mandarines, taronges, mandarines, i tornem a començar, pomes, peres, i així fins a arribar fins a les maduixes, i quines ganes!!
Aquests dies els cirerers de casa estan en plena floració, és tant esplèndida que et quedes sense paraules quan veus tot aquell bé de déu. Ens agrada tant sortir i passejar-se pels camps, que s'ha convertit en un ritual anual.
Però anem per parts, ara tenim moltes maduixes, i comencen a tenir gust. A casa ens les mengem de totes les formes i maneres possibles, des de batuts a pastissos. I aquest d'avui és tota una descoberta.








Necessitem:

  • 1 pasta brisa fresca
  • 300g de formatge mascarpone
  • 100g de nata per muntar
  • 50g de sucre
  • 2 ous
  • 100g de melmelada de maduixa
  • cigrons







Pre-escalfem el forn a 180º.
En un motlle baix hi posem la pasta brisa,la punxem, i al damunt i posem un paper de forn amb cigrons. Ens serviren perquè no s'infli.
La posem a coure, tapada amb paper d'alumini. Anem vigilant, quan estigui torrada la traiem i la deixem refredar.






A part, muntem la nata ben forta.
En un bol alt hi posem els dos ous i el sucre, hi ho batem fins que estiguin ben blancs. Amb molt de compte hi afegim el mascarpone i ho batem molt a poc a poc. Hi afegim la melmelada i la nata i continuem batent. Ha de quedar una crema suau.







Tallem les maduixes en làmines fines.

Quan la massa sigui freda l'omplim de la crema. Posem les maduixes en forma de flor.


I aquí teniu un petit tast dels cirerers florits.








divendres, 28 de març del 2014

Arròs amb verdures i melmelada de pastanaga

Algun cop ja n'hem parlat, fem resums amb totes les verdures que trobem, les podem guarda ja cuinades i fins i tot, en pots, per tenir-ho a punt sempre que no es tingui passa temps per cuinar. La millor època de fer resums és a l'estiu, quan tenim abundància de tot. La Mireia a aquest resums en diu rustifaci, em sembla una manera divertida de dir-ho. Aquest resums serveixen per tot!! per a acompanyar plats, fer coques, o barrejar-ho amb arròs o cuscús.
I així ho hem fet, aquest cop l'hem fet servir per l'arròs, ha quedat un plat molt complert i ben saborós. Per cert, la inspiració del plat ens ve, una vegada més, de la mà de Memòries d'una cuinera, i la seva proposta mensual.





Necessitem per 4:

  • 400g d'arròs bomba bullit
  • 1 ceba tendra
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • 1 pastanaga ratllada
  • 200g de xampinyons
  • 100g de melmelada de pastanaga
  • 100g formatge ratllat






En una paella hi posem un raig l'oli d'oliva, i per ordre anirem afegint les verdures tallades ben petites. No posarem la verdura següent fins que no estigui cuinada la de la paella. Posem la melmelada de pastanaga i salpebrem, barregem bé i reservem.

En una safata per anar al forn, hi posem quatre pilonets de formatge. Encenem el grill i hi posem la safata.
El formatge ha de quedar cruixent. El reservem.

Barregem l'arròs amb les verdures. Ho posem fer en fred o bé calent.






Ja és l'hora d'emplatar. Amb un cercle d'emplatar posem l'arròs, traiem cercle i el decorem amb el formatge. Al voltant hi hem posat pètals de boixacs de l'hort de la Mireia.



El dia 4 d'abril d'aquest any, dins el programa El Món de RAC1, en la secció de cuina de Fermí Puig, feien un segon programa dels arrosos amb verdures, on van comentar aquesta recepta.

Us deixem l'enllaç per si teniu ganes d'escoltar-ho:

Arròs amb verdures  més o menys a partir del minut 7, 28

dimarts, 25 de març del 2014

Victoria Cake o My fair Lady

Quan ens vàrem plantejar de fer un bloc, no havíem pensat mai que sobre tot seria de receptes de cuina, teníem la intenció de que fós un suport més a la nostra feina, però aquí ens teniu. A totes dues ens agrada cuinar, tastar, mirar i llegir, però també ens agrada el cinema. Avui parlarem de cinema, dels cinemes i de les pel·lícules. La Mon, de April's Kitch, cel·lebra el 3r aniversari i ens ha suggerit de participar en el concurs que organitza. El requisit: la recepta ha d’estar inspirada en una pel·lícula (que ha de ser entre els anys 50 i 65). Ens ho ha posat bastant difícil, primer buscar-la, mirar-la, i pensar una recepta, fer-la, i que surti  bé. Però aquests reptes ens encanten, i aquí hem arribat. Com diu la Mon, el més divertit és poder participar-hi.





La meva debilitat, són les pel·lícules musicals, la de la Mireia les de la Júlia Roberts. La música forma part de la meva vida, sempre n’he escoltat, en un altre temps fins i tot tocava algun instrument o cantava. Em passa el mateix  amb les pel·lícules, menys les de terror. Per mi viure en un poble és una opció de vida. Al poble que vivim, des de fa 17 anys, tant una com l’altre, té cinema, on cada cap de setmana passen una pel·lícula, gairebé sempre d’estrena, i si no és d’estrena ens esperem que la portin, cap problema i si no la porten ens escapem a veure-la al lloc on la facin. És un dels cinemes que encara aguanten, que encara no s’ha tancat, és d’aquells d’abans, amb el pati de butaques i la pantalla gran, amb totes les comoditats dels més nous. Inaugurat el novembre de l’any 1966, amb la pel·lícula “Sonrisas y lagrimas”, expliquen que quan el van inaugurar les cadires estaven numerades, i sempre estava ple. Ara, el dia que som 50 espectadors, fem festa major!! Els costums canvien, per bé o per mal, i costa aguantar en un món on tenim de tot des de casa. I el cine no és una excepció, tot canvia fins i tot els musicals,  des de  “Sonrisas y lágrimas” a “Mama mia”, per exemple.





La Mon, només ens deixa que sigui d’aquests anys en concret, i sense cap dubte ens quedem amb “My fair lady”, de George Cukor, pel·lícula ambientada a la Londres de començament del segle XX , una comèdia musical, de l’any 1964.





Segurament l’escena més coneguda és quan  Eliza ( Audrey Hepburn), baixa per unes escales i repetint fins a l’infinit, la frase de “The rain in Spain stays mainly in the plain”, que no aconsegueix pronunciar-la perfectament, i veu com el profesor Higgins pren el te, sense ni una mica de compassió,on no li deixar tastar ni una engruna.I no és perquè si, que passa durant l’hora del te. Les cares que fa Eliza, són tant bones, i ell és tant pla i tant poc sensible, que si jo hagués sigut ella li hauria encastat un pastís a la cara. Però ella resisteix, i continua, sap el què vol i com  aconseguir-ho. Fins que s’adona que només la utilitzen. Tota la pel·lícula, un bon tros, ella és un objecte que s’ha de polir, per després poder-lo mostrar en públic, lloant-se de com de fantàstics són, oblidant-se totalment dels esforços que ha fet ella. Quan ella pren consciencia que és només un objecte decoratiu,una diversió per aconseguir una simple aposta, enamorada del seu pigmalió, plega i marxa. És en aquest moment quan, ell, reconeix que s’havia començat a acostumar a tenir-la a casa. Quin carallot!!!





El resum, molt superficial, em fa pensar, que si s’acabés de manera diferent no m’agradaria tant. Visca les dones alliberades  i amb les idees clares, ella decideix no casar-se, i canviar de vida, amb esforç i perseverança, en un món molt difícil, on les normes eren estrictes i les classes socials estaven separades, molt separades. I tot i així, l’hora del te, va ser i serà,i un moment sagrat i de culte, tan per rics com per pobres, homes o dones, és el Moment.

Com ens agradaria poder recrear alguna escena de la pel·lícula, però són tant escasses les pameles.... T’hem preparat un cake, el de la reina Victòria. Que quan el vàrem veure hem cregut que era l’ideal, per la personatge que el prenia, per la quantitat de nata que es fa servir, i per lo fàcil que és de fer. Aquí us deixem un trosset de Londres, a la catalana. Eliza, aquest és un pastís ideal per fer-ne us, per menjar-se’l o pel què creguis que hagis de fer.





Necessitem:

  • 4 ous
  • 225g de sucre llustre
  • 225g de farina
  • 2 cullerades de llevat químic
  • 225g de mantega pomada
  • 30ml de llet
  • 150g de melmelada de gerds
  • 300g de nata
  • Gerds per a decorar


Pre-escalfem el forn a 180 graus.
En un bol hi posem els ous i el sucre llustre, i ho batem, fins que quedin escumosos. Posem la resta dels ingredients, i ho barregem bé, fins que quedi una massa uniforme.
Repartim la massa en dos motlles de 20cm de diàmetre. Enfornem 20 minuts. Els traiem i els deixem refredar.
Muntem la nata, ha de quedar ben forta.
Una la farem servir com a base. Posem la melmelada de gerds damunt la base, i a sobre la nata. Encaixem l’altre base al damunt. Decorem amb els gerds. Hi espolsem sucre llustre per sobre.









Per cert, la Victòria, la meva filla petita està encantada de tenir un pastís amb el seu nom. Ara en busco un d'especial pel Miquel!!


Les fotos les vàrem fer un dia gris abans de ploure.