Pa amb melmelada de tomacó i alfàbrega

Sembla que des de fa un temps que només veiem receptes de pa, i perquè deu ser? qui motiva molts blocs a final del mes a fer una recepta determinada són Mermòries d'una cuinera, aquest mes ho dedica al pa. Aliment bàsic però a vegades complex.

És tant divertit, que esperem el dia 5 amb moltes ganes, i passem un bon temps rumiant què voldrem fer. Ens'agrada el diàleg que genera i l'implicació que comporta. Hi ha mesos que costa una mica més, com aquest, ja que com sempre, ens hem plantejat la recepta que un ingredient fos la melmelada. També dintre el què podem, i sempre que podem cuinem amb la melmelada, ens agrada jugar a utilitzar-la com un ingredient. 

De tots els pans possibles, n'hem triat un de dolç. Hem fet servir una recepta adaptada del bloc Ma petite boulangerie que ens agrada molt. Hem fet unes quantes proves abans de quedar-nos contentes amb el resultat, aquesta és la nostra proposta.

Necessitem per16 panets:

• 2 ous
• 75cl de llet
• 1 culleradeta de sal
• 4 culleradetes de sucre
• 300g de farina de força
• 10g de llevat fresc
• 60g de mantega a temperatura ambient
• 4 cullerades de melmelada de tomacó i alfàbrega

La massa l'hem feta a la màquina de fer el pa. La que tenim té una opció per fer masses i per fermentar-les. És tant fàcil, com només tenir en compte que el llevat i la sal no es toquin i apretar el botó.

Quan ja tenim la massa a punt en fem 16 boles sobre un superfície enfarinada, i les anem posant sobre una safata per anar al forn. Les tapem amb un drap i les deixem 45 minuts.

Pre-escalfem el forn a 190º sense aire.

Pintem les boles amb ou batut i enfornem 17 minuts. Tot dependrà del forn que tingueu, us podeu orientar quan els panets estiguin daurats ja els podem treure. Deixem refredar, i us ben assegurem que que volaran.

Galetes de xocolata i taronja amarga

Encara no hem acabat de preparar totes les melmelades d'hivern, finalment, sembla que podrem tornar a fer melmelada de llimona amb menta, fa dos anys que no en podem fer, per falta de temps...

La nostra melmelada, o la què té més èxit de les d'hivern és la de taronja amarga. Nosaltres en diem la melmelada per un paladar adult, ja que no li agrada a tothom, i normalment no agrada als més petits, és un gust fort i poc dolç, és amarg i àcid alhora.

Com podríem classificar les melmelades cítriques de menys fortes a més fortes:

•  la llima que en aquest moment ens queda molt poca, i és de Cambrils, per Estrany que sembli és poc àcida i molt floral.
• la mandarina, de Vilallonga del Camp, molt dolç amb un toc d'amargant de la pell.
• la taronja, d'Alcanar, i de producció integrada, molt dolça i sucosa, amb molta polpa.
• taronja amarga, dels taronges de Tarragona, són les taronges dels tarongers de jardí.
• Aranja, la super, aquesta és la més forta des de tots els punts de vista, àcida i amarga, que s'enganxa al paladar i et fa esborronar.

La de taronja amarga lliga molt amb la xocolata. I aquí teniu una recepta per poder fer-la servir.

Ingredients:

• 250g de mantega pomada
• 200g de sucre llustre
• 1 ou gran
• 600g de farina
• 40g de cacau pur en pols
• 50g de melmelada de taronja amarga 
• xocolata de cobertura negre i blanca

Barregem la mantega i el sucre en un bol, i anem afegint tots els altres ingredient i barregem bé. Quan tot estigui lligat ho amassem sobre el marbre, en formem una pilota i ho tornem a posar al bol tapat i a la nevera. Ha de reposar una nit.

Estirem la massa i en fem formes.
Pre-escalfem el forn a 180 º i les enfornem 10 minuts.

Deixem refredar i decorem. Fonem les dues xocolates per separat, i pintem les galetes fent filets. Tornem a deixar refredar i ja estan a punt.

Vedella estofada amb melmelada de ceba

Fa un temps, quan vàrem començar a fer melmelades, tot i tenir una certa experiència en fer-les, ens vàrem trobar molts reptes, un d'ells era fer-ne de noves i mantenir un petit estoc de les què teníem fetes. Amb els anys, i molt a poc a poc, hem anat creixent, i ho veiem amb els estocs, no ens agrada fer curt de cap melmelada, però a vegades passa, l'espai ens ha quedat petit, i comencem a pensar que no en podrem fer de noves, de moment.

Si fas melmelades amb fruita i verdura de temporada, no sempre pots fer-ne del què vols. Això vol dir, que cada moment té les seves melmelades, ja hem parlat o explicat algun cop que ara és temps de cítrics, i val la pena aprofitar-ho. També existeixen les melmelades a-temporals, aquelles que les pots fer qualsevol moment de l'any, per nosaltres vol dir que encara no hem trobat ningú que en faci a prop nostre, com la ceba,que la fem seca no tendra, que ja ens agradaria.

A la nostra pre-història només fèiem ceba confitada, teníem un client que la feia servir per cuinar amb bacallà. Fa un temps cap aquí que ens vàrem decidir a fer-ne melmelada, i els resultats són que no donem l'abast de fer tota la que ens demanen. Crec, i ara és una opinió personal, que pelar tota la ceba que necessitem cada vegada ens fa tanta mandra perquè sempre es converteix en una vall de llàgrimes.

Aquesta és una recepta que sempre hem fet, dins hi tot quan fèiem ceba confitada.

Necessitem:

• 750g de vedella feta a daus (hem fet servir jarret)
• 230g de melmelada de ceba
• 750ml de vi blanc
• 1 got d'aigua
• oli d'oliva
• sal 
• pebre 
• 1 fulla de llorer

per acompanyar:

• 1 pastanaga
• 1 tros de carabassa
• 1 ceba tendra
• 1 carbassó
• 1 pebrot verd
• 1 pebrot vermell
• 1 pebrot groc
• bròquil
• xampinyons
• albergínia

Salpebrem la vedella. 

En una cassola enrossim els daus de vedella amb oli. Quan els tinguem rossos hi afegim la melmelada, el vi, l'aigua, la fulla de llorer. Quan bulli abaixem el foc, i deixem que es vagi coent a foc molt lent. Necessitarem més o menys una hora, depenent de quin foc fem servir, etc. Arriba un moment que el suc és més dens i brilla, aquí és on hem de tancar el foc, sempre comprovant que la vedella estigui cuita, si encara li falta i no queda suc podem afegir una mica més de vi blanc.

Tallarem totes les verdures a tires, menys l'albergínia, el bròquil i els xampinyons. L'albergínia en farem rodanxes i després les partirem en quatre parts. Els xampinyons els farem a làmines. El bròquil en farem flors.

Ho posarem a cou al vapor. Tan podem utilitzar una olla convencional amb el suplement per coure al vapor com un estri que serveix pel forn i el micro-ones. Les hem fet al micro-ones, a la base hi hem posat una mica d'aigua, el temps de cocció depèn molt del micro, nosaltres hem necessitat uns 12 minuts. Ah, i les hem cuit totes juntes, encara que sigui un sacrilegi.

Quan ho posem al plat a les verdures les amanim amb un bon oli i hi posem sal al gust.

Ja ho tenim tot a punt!

Coc de magdalena amb melmelada de llimona

Segur que també us passa, a l'hivern tinc més ganes d'obrir i encendre el forn, de fer menjars més forts, calents i sobre tot, calòrics. Fem bastant sovint cocs, coques, magdalenes,  i ho fem amb família.

A l'hivern els dolços ens venen més de gust, i sense passar-se en podem menjar, i sempre que puc són fets a casa, així sé què mengem.

Hem fet una versió amb la massa de les magdalenes, però en format coc.

Necessitem:

• 3 ous
• 150g de sucre
• 60 ml de llet
• 190ml d'oli (nosaltres hem fet servir d'oliva)
• 210g de farina fluixa
• 7g de llevat químic
• 150g de melmelada de llimona

En un bol posem els 3 ous i el sucre, els batem fins que estiguin escumosos i blanquejats. Hi afegim la llet i l'oli, i ho barregem suaument. Hi afegim la farina i el llevat tamisat i continuem barrejant amb les varetes.

Quan sigui una massa uniforme ho deixarem reposar a la nevera, mínim 30 minuts, ha de quedar ben freda.

Pre-escalfem el forn, al màxim, i mentres tant folrem un motlle rectangular de 40 cm per 20 cm. Hi posem la massa, al damunt hi tirem la melmelada fent filets, i al damunt hi posem una capa de sucre.

Abaixem el forn a 220 graus i posem a coure el coc. El traurem del forn quan estigui daurat i en punxar-lo el punxó surti net.

Aquest és un coc d'hivern com aquest paisatge d'Àreu, a la Vall Ferrera, de començaments de febrer. Un tros de paradís terrenal.

Mini pizzes d'espinacs i melmelada de pebrot vermell

Segona part de les pizzes. A casa les pizzes són un sopar de dissabte. Si tenim temps ens fem la massa a la màquina de fer pa, si no en tenim, la comprem feta, però sempre ens les fem el nostre gust. No en fem mai de tradicionals i clàssiques, i a vegades són un resum del què hi ha a la nevera, a vegades experiments, i no n'hi ha cap d'igual.

Posar melmelada sona estrany, però queda molt bé, caramelitza tots els ingredients, i no ens podem oblidar del formatge, qualsevol formatge, ratllat o a talls, i quan més bo millor, i si en barregem de diferents tipus molt millor.

Necessitem:

• 4 bases petites de pizza
• 150g de melmelada de pebrot vermell
• fulles fresques d'espinacs
• 8 tomàquets cirerols 
• 8 talls de formatges de Brie
• oli d'oliva
• orenga

Comencem escalfant el forn a 250 º.

Damunt les bases hi escampem una cullerada de melmelada, al damunt hi posem unes fulles d'espinacs crues, a sobre els dos talls de formatge i unes meitats de tomàquets cirerols.

Ho enfornem fins que la massa estigui cuita, uns 15 minuts.

Val la pena menjar-la quan estigui encara calenta.

Amanida de ruca amb vinagreta de mandarina

Aquestes setmanes, la passada i aquesta, són unes de les millors dels 10 anys com empresa. Estem tant contentes de com ens va la feina, del futur pròxim, que només ens passem el dia fent somriures i suspirs. Anem tancant temes, com un projecte que fa un any que hi treballem, i que molt, molt aviat us explicarem més coses. O com el premi de la salsa de la setmana passada, o la sorpresa d'ahir de sortir a TV3!! Fa cosa de 15 dies que van venir la Rosa Serres, el càmera i la becària, a passar un matí per veure com feiem la melmelada de taronja amarga, la sorpresa va ser ahir, quan ens van començar a arribar e-mails, trucades i missatges, felicitant-nos. Moltes gràcies, no, moltíssimes gràcies per les mostres d'afecte i comprenció!!

Us deixem els dos enllaços per si us ho heu perdut:

Al Telenotícies Migdia Barcelona, més o menys a partir del minut 9:30
o aquest altre vídeo Tarongers urbans i melmelada


I per poder païr totes les novetats us proposem una amanida molt refrescant i molt fàcil, com sempre, de fer.

Necessitem:

• 200g de ruca ( a l'estiu és de collita pròpia)
• 100g de bacallà fumat
• 2 mandarines pelades i fetes a grills (sense pells blanques)
• 75g fruits secs torrats i sense sal (amatlles, avellanes, pinyons, nous, panses, etc)
• 12 tomàquets cirerols
• 4 cullerades de melmelada de mandarina
• 8 cullerades d'oli d'oliva

En un bol hi posem la ruca, el bacallà a trossets, els grills de mandarina, els tomàquets partits per la meitat i els fruits secs, ho barregem tot i ho reservem.
En un altre bol hi posem la melmelada i l'oli, hi ho remenem bé, sense emulcionar-ho.

Just abans de menjar l'amanida, hi posem sal i l'amanim amb la vinagreta dolça. La resta de la vinagreta la posem a la taula per si algú en vol més.

Esperem que us animeu a fer-la!!!