Cullera d'espàrrecs amb vinagreta de melmelada d'aranja

Aquesta entrada torna a la cita mensual de les Memòries d'una cuinera. Aquest més va de tapes. 

Pel matí a les set, sona l'alarma, agafo el telèfon, que és el despertador, miro sense veure-hi, em poso les ulleres, i torno a intentar mirar. Alguna cosa s'aclareix, m'adono que avui és dia 27 de maig. Tanco els ulls, i em permeto pensar que els dies passen massa ràpid, i les hores volant. Torno a obrir els ulls, són un quart de vuit, hora d' avisar l'Aina, "Va Aina, no tindràs temps per fer-ho tot...." . Sento dins del cap, la mateixa cançó però 25 anys enrere i l'entenc perfectament, a mi em passava el mateix, em passa el mateix... Tanco els ulls per últim cop, m'ho permeto, i intento pensar amb tot el què m'agradaria fer avui. L'Aina tanca la porta, "adéu, mare" i aterro a la realitat. Per dinar, per sopar, la rentadora, hora d'avisar la Victòria, esmorzar. Marxar cap a l'escola... les mares/ algun pare, cafè i a treballar, parlar. Això sí que m'agrada, parlar, aquests dies toca política, demà algun llibre...Tornar a buscar la Victòria, tocar el clarinet, dinar, parlar del què vol ser de gran, dels petits conflictes i petites històries que es tornen grans. Marxar cap a l'escola i arriba l'Aina. És en aquest moment que m'adono que avui és dia 27, i sinó acabo el què tinc preparat per les Memòries, no arribaré a temps. 

Fer una tapa, per a mi, representa cuinar en petit. Tot es torna petit, m'agrada pensar que hi hauria de cabre en un plat de fireta. La nostra proposta és fàcil de fer i molt refrescant.

Necessitem per a 4 unitats:

• 4 espàrrecs verds
• formatge fresc granulat, també es pot fer amb mató
• 4 cullerades d'oli d'oliva de la varietat menya
• 1 cullerada de melmelada d'aranja (pomelo)
• pebre negre

En un cassó amb aigua salada hi courem els espàrrecs verds durant 4 minuts. Els retirem i els hi parem la cocció en un bol d'aigua i glaçons.

Tallem, ben petits, els espàrrecs deixant les puntes per a la decoració.

En un bol hi posem el formatge, un polsim de pebre negre i els espàrrecs tallats i ho barregem.

En un altre bol hi posem l'oli i la melmelada d'aranja, i ho remenem bé, no cal que ho batem, no m'acaba d'agradar la textura.

És el moment de preparar les culleres, al mig de cada cullera hi posem una muntanyeta de formatge i espàrrecs, al damunt una punta d'espàrrec, i ho amanim amb la vinagreta. Apa, llest, i a punt per menjar!! Pot semblar que la vinagreta d'aranja sigui massa forta, però no, la proporció d'oli i melmelada és més baixa per aquest motiu, i queda una vinagreta molt refrescant.

Mini pizzes d'espinacs i melmelada de pebrot vermell

Segona part de les pizzes. A casa les pizzes són un sopar de dissabte. Si tenim temps ens fem la massa a la màquina de fer pa, si no en tenim, la comprem feta, però sempre ens les fem el nostre gust. No en fem mai de tradicionals i clàssiques, i a vegades són un resum del què hi ha a la nevera, a vegades experiments, i no n'hi ha cap d'igual.

Posar melmelada sona estrany, però queda molt bé, caramelitza tots els ingredients, i no ens podem oblidar del formatge, qualsevol formatge, ratllat o a talls, i quan més bo millor, i si en barregem de diferents tipus molt millor.

Necessitem:

• 4 bases petites de pizza
• 150g de melmelada de pebrot vermell
• fulles fresques d'espinacs
• 8 tomàquets cirerols 
• 8 talls de formatges de Brie
• oli d'oliva
• orenga

Comencem escalfant el forn a 250 º.

Damunt les bases hi escampem una cullerada de melmelada, al damunt hi posem unes fulles d'espinacs crues, a sobre els dos talls de formatge i unes meitats de tomàquets cirerols.

Ho enfornem fins que la massa estigui cuita, uns 15 minuts.

Val la pena menjar-la quan estigui encara calenta.

Patata farcida amb melmelada de calçots

Aquest diumenge passat a Valls es va celebrar la Festa de la Calçotada, on es dóna el tret de sortida a la temporada dels calçots. 

Hi vàrem participar amb l'Associació de Fet a l'Alt Camp a la plaça del Pati. L'afluència de gent amb ganes d'enbrutar-se amb els primers calçots va ser una riuada constant. Des de fa tres anys que participem en el concurs de salsa de romesco casolà, aquest any ens han donat el tercer premi.Per nosaltres significa molt, ja que la que vàrem presentar al concurs és la que comercialitzem fresca. Molts cops ens han preguntat la recepta de la salsa, només us direm que per fer una bona salsa són necessaris uns bons ingredients, de primera qualitat. 

Aquest any, com a novetat, teníem la melmelada de calçots, feta a partir de calçots cuits amb redoltes, amb flames, això vol dir que quan obrim un pot de melmelada el primer què sentim és l'olor de fum. Sorprèn per la intensitat i consentració, és un bon descobriment!

I aquí us deixem un recepta de patata farcida, ja que aquest mes a Memòries d'una cuinera ens proposaven de fer-ne alguna.

Necessitem per a quatre persones:

• 4 patates mitjanes
• 200 g de fredolics cuits
• 8 trossets de llonganissa de 4 cm
• 8 culleradetes de melmelada de calçots
• sal amb herbes
• salsa de romesco que és opcional

Bullirem les patates amb pell. Quan siguin cuites les partim i les reservem.

Courem els trossets de llonganissa a la planxa.

Buidem la patata, hi posem els fredolics, al damunt un tall de llonganissa i a sobre hi posarem una cullerada de melmelada de calçots i un polsim de sal amb herbes. Ho podem acompanyar amb una mica de romesco.

És una recepta molt fàcil de fer i de menjar!!!

Mini pizzes amb melmelada de tomàquet verd

Aquesta recepta va dedicada a les filles lectores!! Tinc un trauma des de: a casa per qüestions de moda o per convicció, no ens deixaven veure segons quines pel·lícules, ni sèries, ni llegir alguns llibres. Ho entenc, tot i que no ho aprovo. D'acord, la peli era Sisí, quan la vaig poder mirar als 18 anys, vaig pensar que estaven carregats de punyetes, és cursi i masclista, però crec que haurien d'haver confiat una mica més en nosaltres. De llibres recordo molt especialment algun juvenil de la galera,  amb això aconseguien que encara en tingués més ganes de llegir-los. Era tant bona nena, que no els vaig intentar llegir mai d'amagat. La sèrie que no vaig poder veure mai va ser Dallas, o el concurs Un, dos, tres, no sé si em vaig perdre res, segurament que no, però em convertien en un bitxo extrany i alienígena. 

Per què tot aquest rotllo? Ara sóc mare, de dues filles, la gran des de ben petita que no es desenganxa dels llibres, molts cops el "càstig" és amagar-li el llibre. La petita llegeix però no al ritme de la gran, i he arribat a la conclusió que mentres llegeixi que llegeixi el què vulgui. Tant una com l'altra quan agafen un llibre que no els hi "toca" sempre l'acaben deixant i no se'l llegeixen, elles mateixes arriben conclusió que no l'entenen i que no els hi toca. 

Uns de les primers llibres llegits, tant per una com per l'altra, són els del Gerónimo Stilton o de la Tea Stilton, Gràcies a aquest personatge curiós en un món de fantasia, inicien un viatge enriquidor al món dels llibres.

A l'escola, la mestra, creava reptes d'investigació, un va ser què era Stilton, vàrem descobrir un formatge fort i blau, d'aquells que ens agraden tant, des de llavors que el busquem per tots els super que posem els peus, però fins fa poc no el vàrem trobar. 

Aquestes mini pizzes de melmelada de tomàquet verd és un homenatge a les meves filles lectores!!

Necessitem 4 unitats:
4 bases petites de pizza ( tant les podem fer nosaltres com les podem comprar fetes)
4 cullerades de melmelada de tomàquet verd
4 talls de formatge Stilton
8 tomàquets cirerols
fulles d'orenga
oli

Pre-escalfem el forn a 200º.

Posem al damunt d'una safata per anar al forn les 4 bases. Hi posem 1 cullerada de melmelada, el tall de formatge Stilton esmicolat i dos tomàquets partits per la meitat. Ho amanim amb un raig d'oli i un polsim d'orenga. Ho hi posem sal, el formatge ja és prou fort.

Les enfornem fins que estiguin daurades.

Bon profit, estimats lectors.

Flam de bolets i gambes amb melmelada de pebrot vermell

Aquest mes des del bloc Memòries d'una cuinera ens proposen  de fer flams. I ens hi hem apuntat!! El moment de veure el repte, el cap comença a donar voltes a la recepta que volem fer, després es prova la recepta, si queda bé, bona, presentable. Aquesta recepta l'hem provada dues vegades, la primera la vàrem fer amb els bolets a trossos, petits, però a trossos i amb melmelada de ceps, no ens va acabar de convencer, li faltava textura, i es trovaven massa t els bolets. Aquesta, la segona, és la que ens ha agradat més, i el toc que li dóna el pebrot vermell és molt suau i lliga molt, a més li dóna color. Com aperitiu és curiós i divertit, ara que haviat començarem a pensar ens els àpats de Nadal i festes, aquesta pot ser una bona proposta.

Ingredients per a 16 flamets individuals:

• 300ml de llet
• 200ml de nata líquida
• 4 ous
• 200g de bolets cuits variats ( hem fet servir fredolics)
• 400g de gambes pelades i crues
• 2 cullerades soperes de melmelada de pebrot vermell
• sal i pebre negre molt

En una paella courem els bolets amb un rajolí d'oli, fins que s'hagin begut tota l'aigua. 

En un bol gran hi posem tots els ingredients menys les gambes, ho triturem bé i hi afegim les gambes crues. 

Pre-escalfem el forn a 200º.

Omplim les flameres individuals, unes dues terceres parts del motlle. Els possem a coure al bany maria, uns 40 minuts, depen molt del forn de cadascun. Els traiem i els deixem refredar.

Els podem acompanyar amb una amanida de brots, amb germinats, o a sobre d'un puré de pebrot escalivat.

Teula de melmelada de tomacons i alfàbrega amb formatge

Aquesta setmana hem fet una nova melmelada!! Sembla mentida, però encara ens en falten alguna. Aquest final d’estiu, ha sigut un continu de feina, i no és per queixar-nos, sinó perquè hem d’aprofitar quan les fruites i les verdures estan en el moment més madur, i aquest és el moment. De tomàquets n’hem fet de tots tipus, madur, verd, negre, i  feia molt temps què volíem provar la de tomacó(és aquell tomàquet de pell molt fina, que s’acostuma a guardar tot l’hivern, ideal per sucar par, de gust molt dolç i amb molta polpa).

La Isabel, ens ha portat tot l’estiu, tomàquets increïbles, un dia va apaèixer a la porta preguntant si volíem algun tomacó. La Mireia em va mirar, jo la vaig mirar, i sense dir res li vàrem dir que sí. Era una melmelada que teníem pendent!

L’hem feta amb alfàbrega de l’horta de la Mireia. El gust és tant aromàtic, tant fresc... què no necessita res més. Tot i així, us deixem una recepta com a suggeriment.

Necessitem:

Per a 4 persones, contem dues per persona:

·         4 llesques de pa de motlle sense la crosta, ens ho va fer descobrir en Pep Nogué el dia que vàrem anar a Manlleu pel dia Cuina.

·         100g de melmelada de tomacons amb alfàbrega

·         100g de formatge de cabra de pasta tova

·         8 fulles d’alfàbrega de fulla ample

·         Una vintena de tomàquets cirerols de pera grocs o els què vulgueu

·         Sal d’herbes

Agafem les llesques de pa de motlle i les estirem amb un corró, les tallem per la meitat que quedin dos rectangles. Escalfem el forn a 180 graus i hi posem els rectangles a torrar. Ha de quedar un color daurat. Queden en forma de teula.

Tallem el formatge a dauets petits i ho reservem.

Tallem els tomàquets cirerols per la meitat, en una paella hi posem un raig d’oli i els tomàquets. És molt ràpid, ja que els tomàquets són petits.

Ja podem muntar les teules, el procés és el mateix per a les vuit. Agafem una torrada en forma de teula, al damunt hi posem  una cullerada de melmelada, al damunt el formatge i els tomàquets, i per acabar, la fulla d’alfàbrega.

És tant fàcil!! Que val la pena provar-la de fer, així o amb totes les variants que ens imaginem.

Mini caneló de verdures amb melmelada de carbassó i pernil cuit

Vinga, celebrem l’aniversari!! Fem festa major!! Quan  volem celebrar algun aniversari ens agrada fer-ho amb els amics i la família, i com a bons catalans, amb un bon àpat i una bona sobre taula. Com a moltes llars, el plat per excel·lència són els canelons. I aquí els tenim, petits i eixerits, com una proposta de tapeta, per no atipar-nos més del compte!!

Què celebrem? El número 150 de la revista Cuina, val la pena, no?

Encara fa força calor, i preferim menjars més freds i sense gaire estona de preparació a la cuina. I sembla estrany, que durant la temporada d’estiu gaudim més de les verdures, tenen més gust, més color, són acabades de collir, nosaltres tenim molta sort. Cada estiu redescobrim el gust i les aromes dels tomàquets, els carbassons, els pebrots, i tot un llarg etc.

Aquest és un petit homenatge a la nostra terra generosa.

Necessitem per a 4 persones:

• 8 mini canelons bullits
• 1 carbassó mitjà
• 1 pastanaga
• 1/2 ceba
• 150 g de pernil cuit fet d’un sol tall
• 2 cullerades de melmelada de carbassó
• Sal
• Oli d’oliva verge extra de la varietat menya

Per a la decoració:

• 8 cebetes
• 8 tomàquets cirerols de pera grocs
• 125 cl de cervesa artesana, hem fet servir la Rossa de les Clandestines de Montferri
• Una cullerada sopera de sucre

Tallem ben petites les verdures i el pernil cuit. Per aquest ordre, posem a coure en una paella amb un rajolí d’oli, la ceba, la pastanaga, el carbassó. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem el pernil cuit, dues voltes i hi posarem la melmelada de carbassó i la sal. Ho reservem.

En una paella a part amb un rajolí d’oli hi posarem les cebetes i els tomàquets cirerols, ho daurarem, i hi afegirem la cervesa i el sucre. Ho deixarem reduir fins que quedi com un caramel.

Ja podem muntar el plat:

Omplirem els mini canelons , amb les verdures, els col·locarem al plat i hi posarem dues cebetes i dos tomàquets per persona. Ho amanirem amb el caramel de cervesa.

Sandvitx de pollastre, verdures i melmelada de tomàquet

Des de Memòries d’una Cuinera, aquest mes ens proposen de fer un sandvitx, aquest és el nostre sandvitx. Normalment a casa no n’acostumem a fer, algun cop com a menjar especial, de si sopes al terrat o a la fresca. Aquest ens ha agradat a tots, fins i tot a la Victòria que no li acaben d’agradar les melmelades, però se les menja si no sap que n’hi ha.

Necessitem per a 4 persones:

·         8 llesques de pa de motlle, d’algun forn de confiança, aquest l’he comprat al forn del poble

·         ½ pebrot vermell tallat molt petit

·         1 carbassó gran tallat molt petit

·         200g de xampinyons tallats molt petits

·         2 cuixes de pollastre farcides de bacó i formatge, rostides al forn i fredes

·         4 cullerades soperes de melmelada de tomàquet

Posarem en un paella amb un rajolí d’oli, el pebrot. Deixarem que es faci una mica i hi posarem el carbassó i els xampinyons. Sempre a foc viu. Salpebrem. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem la melmelada. Fem dues voltes i ho reservem fins que es refredi.

Les cuixes les haurem fet el dia abans al forn, amb una mica d’oli i vi blanc. Tallem les cuixes farcides ben fines, i ho reservem fins que no fem el sandvitx.

Agafem una llesca i al damunt hi posem ben escampat una base de verduretes, al damunt hi posem rodanxes del pollastre, i l’ultima una altra capa de verdures. Ho tapem tot amb una altra llesca de pa.

I ja ho tenim! 

Broqueta de llagostí amb melmelada de llimona

L’altra tarda, la meva filla petita necessitava fer alguna cosa. Li passa quan està cansada, es torna més activa, fins que al final les piles s’acaben de cop, i és en aquests moments d’activitat que ens vàrem posar a fer cuinetes. 

Li agrada inventar i imaginar plats, tenia carta blanca, i de cop i volta em diu que necessita menta, i que li doni alguna melmelada, i..... vaja que jo era l’ajudant, però mireu quin resultat: Maduixes amb melmelada de llimona, fins i tot va fer les fotos. Amb cara de bona nena em va preguntar si em serviria pel bloc, i què li havia de dir? Em sembla que s’ho mereix.

Mentrestant, anava preparant el que es va convertir en l’aperitiu del sopar. Tenia la idea de fer una broqueta de peix, i quan l’altre dia a Tarragona vaig trobar unes llavors se’m va il·luminar la bombeta. Només faltava pensar la salsa per acompanyar, va sortir de la Victòria i de les seves postres, llimona i menta. Amb aquesta recepta, tant els Fruits Saborosos com la Victòria, participem a la proposta de Memòries d’una cuinera.

Necessitarem:

• 3 llagostins frescos sense cap i pelats
• 1 ou batut
• Barreja de llavors
• 100g de melmelada de llimona
• 6 fulles de menta
• 50cl de vi blanc
• 50cl d’aigua
• Escates de sal

Primer farem la salsa, amb la melmelada de llimona, l’aigua i el vi, i ho posem al foc, hem de desfer bé la melmelada i deixar reduir fins que tingui la textura de salsa. Quan haurem tancat el foc hi afegim 4 fulles de menta picades ben petites.

Agafarem els llagostins i els passarem per l’ou batut, i després per les llavors, i els anirem fregint amb abundant oli. Fregir-los és molt ràpid, les llavors es torren molt ràpid, i el llagostí no necessita massa cocció.

Muntarem les broquetes, tres llagostins per cada una. Un cop al plat ho taparem amb la salsa, i hi posarem dues fulles de menta fresca i unes escates de sal.

La calçotada

Us heu passejat algun cop per l’Alt Camp? Els caps de setmana d’hivern són especials, quan surts, pels camins, sempre es veuen arreu torrasses de fum que s’enlairen cap al cel. L’olor de calçots cuits, depenent l’hora, fa que la panxa protesti. La calçotada, què és més una festa gastronòmica o una reunió amb els amics i la família? Al cap i a la fi, la calçotada acaba sent una trobada llarga de menjar, parlar i de retrobaments. Els què vivim a la comarca, en fem alguna, però gairebé sempre es fa al tros, o com diuen aquí, al “defora”. No m’allargo més, només us volia il·lustrar els sentits que es desperten, els mateixos que volem despertar amb aquesta nova melmelada:

Ho heu llegit bé, és la nova melmelada de Calçots. Aquest any ens hem estrenat!

Per fer-la, primer, els hem preparat i cuit, talment com una calçotada, amb les redoltes, les graelles, i el fum....

Torrasses de fum

Els hem pelat i n’hem fet melmelada. Ha quedat una melmelada, fumada, dolça i molt suau. I us volem fer aquesta proposta:

Una mossegada de melmelada de calçots i romesco

Necessitem:

• Un làmina de pasta de full
• Melmelada de calçots
• Salsa de romesco
• Ou batut

Tallem la pasta de full en cercles, amb l’ajuda d’un talla pastes rodó, d’uns 4 cm, ho posem en una safata per anar al forn, i ho pintem amb l’ou batut. Ho enfornem a 200 graus fins que estiguin daurats. Els deixem refredar i els obrim per la meitat. Sobre la meitat de sota hi posem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt, una de salsa de romesco. I ho tanquem amb la part de sobre del cercle. Això és tot, així de fàcil. Us ho ben asseguro, amb aquesta combinació retornareu a la calçotada!

Tirabuixons de sobrassada amb melmelada de maduixa

Aquesta recepta la vaig  veure no fa massa dies al bloc Ensucrat, el primer que vaig pensar és que a certes hores no et pots posar a mirar bloc de cuina, i segon, que ho havia de fer, pel fàcil que semblava de fer.

L’únic que he afegit és la melmelada de maduixa, la resta l’he fet igual que la recepta. Els resultats són bons, i com sempre, els de casa han protestat en veure que no en quedaven més!

He posat melmelada de maduixa, per que la Mireia m’explica que la seva tia mallorquina sempre es menja la sobrassada amb la melmelada de maduixes, i realment, és tot un descobriment. Eencara que la sobrassada no és de les millors que he tastat, el resulta ja el veieu.

Necessitem:

·         Pasta de full, que la podem fer, comprar….

·         Sobrassada

·         Melmelada de maduixa

·         Ou batut per pintar

·         Ametlles crocants

Hem de dividir la pasta de full en rectangles de 2 cm x 12 cm, tallant-la amb un talla pizzes, és molt pràctic i molt net. A la meitat dels rectangles, hi hem de posar una mica de sobrassada, escampada, al damunt ho hem de pintar amb la melmelada. I amb un altre rectangle ho hem de tapar. Hem de fer els tirabuixons, cargolant la pasta de full. Ho posarem sobre una safata per anar al forn. Ho pintem amb l’ou batut i hi posem l’atmella. Pre-escalfem el forn a 200 ºC, dalt i baix i amb ventilador. Posem la safata al forn, quan estigui daurat ja ho podem treure, més o menys uns 12 minuts.

Han quedat uns aperitius divertits, i amb ganes de probar-ho amb altres melmelades.

Croquetes de formatge de cabra i melmelada d’albergínia

Fa vint anys que conec l’Àlex, puc dir que és un dels bons amics que tinc. Sempre està al costat, per escoltar, per compartir, riure. Ens ha passat de tot, i continuem sent bons amics. L’Àlex va decidir ser cuiner, i contra mar i marea, en va estudiar, en va fer practiques i s’hi va posar a treballar. El què no li van ensenyar és què l’ofici de cuiner et fa viure la vida dins uns horaris molt diferents a la resta dels mortals. Treballes molts caps de setmana i normalment tens un horari partit. Fins i tot el més persistent pot fer figa, i tot se’n recent, la parella, els amics… però aquesta no és la qüestió, el problema només hi és quan creus que hi ha un problema. Si es pot solucionar, quin és el problema? I sinó es pot solucionar, perquè ens hi capfiquem? L’Àlex té moltes virtuts, i una és el cuinar. Avui fa anys, i li dedico aquest recepta que em va ensenyar, ell la fa apte per celíacs, per la Montse. Però us he de dir que la vaig fer amb farina de blat i també va quedar molt bé.

Necessitem:

Per la massa:

·         1 albergínia

·         ½ ceba

·         1 paquet de rulo de cabra, dels petits

·         4 cullerades de melmelada d’albergínia

·         200 g de farina

·         140 cl d’oli

·         1 l de llet

Per les croquetes:

·         Pa ratllat

·         Ou

·         Farina

Tallem la ceba a trossets petits i la posem en una cassola amb l’oli i la courem a poc a poc, tallem l’albergínia i l’afegim a la ceba. Ho deixem suar, que es faci molt a poc a poc. Ho salem.  A part posem el litre de llet amb el formatge tallat a trossets a escalfar.

Quan la ceba i l’albergínia estiguin cuites hi afegim la farina, i la courem una mica. Hi afegim les cullerades de melmelada d’albergínia, i remenem. Aquest és el moment d’anar afegint la llet amb el formatge, i anar remenant contínuament. Rectifiquem de sal i ho deixem refredar.

Quan estigui ben fred, podrem anar formant les croquetes que les passarem per farina, després per ou batut i finalment per pa ratllat. Les acabarem de coure fregint-les amb abundant oli ben calent.

Àlex, moltes felicitats, i moltes gràcies per tots aquests anys!!

Receptes al Mercat Central de Tarragona

Fa gairebé un mes que no hi afegim cap entrada, el nostre temps el continuem tenint comprimit i força dens, ple de projectes, i que no faltin. Pensant receptes de noves melmelades, fent i provant, i tastant els resultats. I millorant les que tenim, que sempre són millorables!!

Fa un mes que vàrem fer, el què ara es diu, un show cooking, al Mercat Central de Tarragona, cuinant plats amb melmelada. Ens hi vàrem passar tot el matí, parlant i cuinant tres plats fàcils de fer a casa i a l’abast de tothom. Aquí us deixem les receptes per si us animeu:

Amanida amb vinagreta de melmelada de tomàquet

NECESSITEM:

• ·         Enciams variants
• ·         Tomàquets cirerols
• ·         Formatge
• ·         Codonyat
• ·         Pipes salades i pelades
• ·         Oli
• ·         Melmelada de tomàquet

Netegem, tallem i escorrem els enciams.

Tallem el formatge I el codonyat a dauets.

Preparem la vinagreta:posem la mateixa quantitat d’oli que de melmelada I ho barregem.

Muntem el plat: damunt els enciams hi posem el formatge i el codonyat, ho amanim amb la vinagreta i acabem el plat decorant-lo amb les pipes i els tomàquets partits per la meitat.

Llaminera de porc a la taronja

NECESSITEM:

• ·         1 llaminera
• ·         El suc de dues taronges
• ·         Melmelada de taronja

Tallem la llaminera a rodanxes no gaire primes. En una paella posem un raig d’oli i quan estigui ben calent i posem la llaminera. Quan la girem la salpebrem. La retirem en un plat, i a la paella hi posem 3 cullerades de melmelada de taronja i el suc. Que bulli dos minuts i hi posem la carn. Dos minuts més i a punt per servir.

Puding de pa amb melmelada

NECESSITEM:

• ·         300g de pa o pastes del dia abans o seques
• ·         4 ous
• ·         50g de mantega
• ·         150g de sucre
• ·         4 cullerades de melmelada d’albercoc
• ·         ½ l de llet
• ·         ½ d’aigua

Posem a remullar el pa amb el ½ l de llet i el ½ d’aigua. Deixem fins que s’estovi. Hi afegim la resta d’ingredients. Ho batem bé. Untem un motlle amb mantega i hi tirem la barreja. S’ha de coure al forn al bany maria. Estarà cuit quan punxant amb un escuradents surti net.

El servirem acompanyat amb melmelada.

L'experiència ens ha agradat molt i l'acolliment ha sigut molt càlid. Ens agradarà poder repetir alguna altra vegada, si mai pot ser!

Coca amb fideus de mar amb quatre pebrots

Fa molt poc temps que els vàrem conèixer, un pèl massa tard, i no volíem faltar a la última cita. Ens referim a les propostes mensuals de la Recepta del 15. Sempre hem cregut que l'allau de receptes interessants i de participació desinteressada diu molt de la proposta. És un plaer poder participar per participar, amb totes les diversificacions, imaginacions o neures de cadascun. Val la pena "perdre" una estona del nostre temps per conèixer qui participa i amb quina proposta. Realment, moltes gràcies per haver-ho fet possible i ens agradaria que fos fins aviat. I aquí la nostra proposta d'entrant, i com és el nostre costum, amb melmelada:

Necessitem: una base de pasta de full (congelada o fresca, o la podeu fer), un paquet de gules, un pebrot vermell, un de verd i un de groc, un gra d'all, melmelada de pebrot de Padrón, de vermell, de verd i de groc, oli.

Tallem la pasta de full en rectangles de 10 cm per 12 cm i la courem al forn uns 15 minuts a 200 ºC. Mentres tant, tallem els tres pebrots a tires, i en una paella fonda amb oli els fem. El foc hauria d'estar força alt. Un cop cuits, afegim el gra d'all tallat a làmines fines i les gules, deixem que es cogui a foc viu i remenant sovint. En aquest punt serà el moment d'afegir una cullerada de melmelada de pebrots de Padrón, fem dues voltes i ho podem treure del foc.

Hem tret la base del forn i ja podem muntar el plat:

posem la base, a sobre la barreja i per acompanyar una gota de melmelada de pebrot vermell, de verd i de groc.

I que vagi de gust, bon profit!

Lligall d'espàrrecs, salmó i núvol de melmelada d'all

Aquesta és la segona versió del plat, aquest cop hem posat espàrrecs blanc, no massa grans, salmó i el núvol de melmelada. És tant senzilla com l'altre, de bona no cal ni dir-ho! L'anterior recepta feta amb el bacallà, era com glop d'aire fresc, aquest és un abric per a la frescor. 

Amb el taronja del salmó ens transporta als colors de la tardor. Sembla una ironia, el dia que sento que hauria de fer-li un petit homenatge amb unes fotografies, amb aquest colors tant càlids i tant màgics, arriba el fred d'hivern. Demà, encara que continuï plovent, les fulles hauran caigut, i el paisatge esdevindrà hivern. 

Passejar pel camp, quan les sabates queden humides, les olors s'intensifiquen, és un d'aquells petits plaers que fan de la vida una finestra oberta al món. 

Lligall d’espàrrecs, bacallà i núvol de melmelada d’all

Des de l’antiga Grècia ens ha arribat la tradició de voler trobar l’element original, aquell element del què està fet el cosmos. Va ser Plató que va teoritzar que l’univers estava format pels quatre elements, terra, aire, aigua i foc, tradició que ens ha arribat fins ara. Anant més enllà, sempre s’ha cregut que havia d’existir un element perfecte, d’ aquell del què estaven formats els cossos celestes, que no tenia res a veure amb els elements terrenals. Aristòtil en va dir éter. La cerca d’aquesta substància s’ha allunyat de la recerca científica, on l’alquímia va agafar el relleu.

No va ser fins al segle XVI en què la ciència i els descobriments sobre la matèria van oblidar i deixar de costat la teoria dels elements. Encara que ara els elements només són un record del passat, i uns “elements” poètics, van servir per començar la llarga cursa de la ciència, tant necessària i tant propera, però tant desconeguda. Aquesta setmana se celebra la 17a Setmana de la ciència, us recomano la visita a la seva web, amb iniciatives com aquesta són una manera de fer-la arribar al gran públic.

I quina relació tenen els quatre elements amb el plat que us proposem? Quan pensàvem amb aquest plat, era com si estiguéssim pensant amb el PLAT,  sense ni adonar-nos vàrem posar tres dels quatre elements, la terra amb els espàrrecs, l’aigua amb el bacallà i l’aire amb el núvol de melmelada d’all, jugant amb aquests tres elements gairebé ens hem convertit amb uns experts alquimistes.

Necessitem espàrrecs de marge, les puntes més tendres, bacallà fumat, un tall per cada lligall, 200 ml de nata per muntar i quatre cullerades de melmelada d’all.

Posem a bullir aigua amb sal, quan bulli courem els espàrrecs al vapor durant 12 minuts, els traurem i refredarem amb aigua i glaçons. Un cop freds els posarem sobre paper absorbent per treure l’accés d’aigua.

A part farem el núvol de melmelada d’all, muntant la nata i  afegirem les quatre cullerades de melmelada. Tallarem unes tires del bacallà. I ja podem muntar el plat. Al fons hi posarem una cullerada del núvol de melmelada d’all, a sobre hi posarem quatre espàrrecs embolcallats amb una tira de bacallà. 

Aquest podria ser un bon aperitiu, fàcil de fer i fàcil de menjar!