dimarts, 24 de desembre del 2013

Bones festes nadalenques i millor any 2014!!!




feta per l'Elsa, el Miquel i la Victòria que tenen 7 anys






Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre'l amb traça.

Joana Raspall

divendres, 13 de desembre del 2013

Torró de massapà amb melmelada de taronja amarga

Ja som al desembre, i sembla que tot giri al voltant de les festes de Nadal. Encara que no m'agradin les festes i sembli un tòpic, sempre acabo celebrant-les. Pot ser algun dia em quedaré a casa llegint un bon llibre i veient passar el moment, però encara no ha arribat. Realment, què estem celebrant? que estem amb la família? això no hauria de ser cada dia? Que fem un bon àpat? què us he de dir, després estem dos dies per pair. Que tot et condueix cap al consumisme, des de les llumetes, fins a les insuportables cançons, que si fossin més bones les sentiríem la resta de l'any, o no? Cada any em passa el mateix, i encara que em faci gran i en teoria, tinc una mica més d'experiència, continuu pensant el mateix. Si tens fills, acabes plantejant-te moltes coses, i una és com passar el Nadal. A casa només caguem el tió i passen els reis, però encara a vegades en tenim massa.... massa de tot. I aquí ho deixo.
Fa uns dies, vàrem anar convidades al BCN&Cake,fira de la rebosteria creativa, de la mà de Tulipán, i aprofitant-ho, ens hi vàrem passejar. Sabeu què és la rebosteria creativa?
per començar el què crida més l'atenció són els seus colors llampants, i les formes impossibles que arriben a tenir alguns pastissos. Tot és cridaner!! i no dic que sigui dolent, només que és excessiu i que moltes vegades el resultat són creacions quiques. Però quan veus com ho fan, moldegen la massa de fondant amb les mans, arribes a la conclusió que és molt poc higiènic. Però és més increïble quan veus que la majoria de pastissos impossibles són ficció, ficció perquè decoren trossos de porexpan tal com si focin pastissos. Bé, em sembla que això ja és passar-se!! com pot ser que poguem fer absurditats de tal manera? Per què hem de fer malbé menjar? no anem bé!
Ah! i què passa amb la pastisseria tradicional? ens oblidem d'on venim? Ho torno ha dir, tenim massa de tot.... i aquí també ho deixo.
Parlant de tradicions, i pastisseria en temps de Nadal, acabem pensant amb els torrons, i ves per on, Memòries d'una cuinera ens proposen fer un o cuinar amb algun, pel repte d'aquest mes. Aquest cop no ho hem hagut de pensar gens, ja ho teníem tot pensat i fet. I aquí ho tenim, un torró de massapà amb melmelada de taronja amarga.




Ingredients per un kg de torró:

  • 150ml d'aigua
  • 500g sucre
  • 500g d'ametlla molta
  • gotes de llimona
  • 1g de cremor tàrtar
  • melmelada de taronja amarga
  • ametlla crocant

Posem al foc el sucre, l'aigua i les gotes de llimona. En fem un almívar al punt de bola fort (129 graus), apaguem el foc.
Hi afegim l'ametlla i no deixem de remenar fins que quedi ben barrejat.
Tallem un tros de paper de sulfuritzat, i hi posem la massa al damunt, l'estirem que quedi d'un gruix de 1/2 cm  i que quedi en forma de rectangle. al mig hi posem la melmelada de taronja amarga, l'enrotllem sobre si mateix, formant un cilindre. L'arrebossem amb ametlla crocant i l'envolicarem amb paper sulfuritzat. El deixarem refredar fora de la nevera.

I aquí tenim el resultat!






dilluns, 9 de desembre del 2013

Magdalenes amb melmelada de maduixa

Arriba un moment que ja no saps què s'ha de fer per esmorzar. A casa ens agrada esmorzar pa amb tomàquet i algun embotit o formatge, però sempre hi ha un dia que et demanen alguna cosa dolça, els cocs i les coques ajuden, i des de fa un temps que ens dediquem a fer magdalenes. N'hem provat de fer unes quantes receptes i la que ens ha agradat més és la que molts blocs recomanen, la de Xavier Barriga, s'ha de dir que són les millors, de moment. Hi hem afegit melmelada de maduixa, però s'hi pot afegir la que més us agradi.






Ingredients per a 16 magdalenes mitjanes:


  • 2 ous
  • 175g de sucre
  • 60 ml de llet
  • 190 gr d'oli
  • 210g de farina
  • 125g de melmelada de maduixa
  • 5g de llevat
  • un polsim de sal
  • pell ratllada d'una llimona

En un bol hi posem els ous i el sucre. Els batem fins que quedin escumosos. Hi afegim els ingredients per ordre de la llista, i anem remenant molt suaument. Quan tots els ingredients s'hagin barrejat i formin una massa homogènia, taparem el bol i el posarem a la nevera. Li deixem una hora mínim.
Pre-escalfem el forn a 250ª.
Omplim els motlles de paper, però no fins dalt de tot, hi posem sucre pel damunt. Baixem la temperatura del forn a 200º i enfornem de 12 a 14 minuts.

Més fàcils no poden ser!! i més bones tampoc!!



dimarts, 26 de novembre del 2013

Flam de bolets i gambes amb melmelada de pebrot vermell

Aquest mes des del bloc Memòries d'una cuinera ens proposen  de fer flams. I ens hi hem apuntat!! El moment de veure el repte, el cap comença a donar voltes a la recepta que volem fer, després es prova la recepta, si queda bé, bona, presentable. Aquesta recepta l'hem provada dues vegades, la primera la vàrem fer amb els bolets a trossos, petits, però a trossos i amb melmelada de ceps, no ens va acabar de convencer, li faltava textura, i es trovaven massa t els bolets. Aquesta, la segona, és la que ens ha agradat més, i el toc que li dóna el pebrot vermell és molt suau i lliga molt, a més li dóna color. Com aperitiu és curiós i divertit, ara que haviat començarem a pensar ens els àpats de Nadal i festes, aquesta pot ser una bona proposta.





Ingredients per a 16 flamets individuals:


  • 300ml de llet
  • 200ml de nata líquida
  • 4 ous
  • 200g de bolets cuits variats ( hem fet servir fredolics)
  • 400g de gambes pelades i crues
  • 2 cullerades soperes de melmelada de pebrot vermell
  • sal i pebre negre molt

En una paella courem els bolets amb un rajolí d'oli, fins que s'hagin begut tota l'aigua. 
En un bol gran hi posem tots els ingredients menys les gambes, ho triturem bé i hi afegim les gambes crues. 
Pre-escalfem el forn a 200º.
Omplim les flameres individuals, unes dues terceres parts del motlle. Els possem a coure al bany maria, uns 40 minuts, depen molt del forn de cadascun. Els traiem i els deixem refredar.





Els podem acompanyar amb una amanida de brots, amb germinats, o a sobre d'un puré de pebrot escalivat.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Crema de bolets i melmelada de ceps

Sembla que hem passat de llarg la tardor, i hem caigut de ple a l'hivern. Ja ho sé, només fa fresqueta, però anima. M'agrada el fred i m'activa, per a mi és la millor època de l'any, menys per les festes, que no m'agraden, ho sento, sóc així!!! Em fan pensar massa, i a vegades no convé, és incongruent, ja ho sé. Però, ho torno ha dir, sóc així! El fred començem a fer servir més les culleres i fem fumejar les olles, sopes, cremes, brous....
Aquí teniu una crema fàcil i, com sempre, amb melmelada:




Ingredients per a 4 persones:

  • 1l de brou
  • 500g de bolets variats
  • 1 ceba
  • 75g de melmelada de ceps
  • 200 ml de nata
  • 1 nou de mantega




Primer de tot hem de pelar i picar ben fina la ceba. La posem a coure en una olla juntament amb la mantega, a foc baix. Un cop cuita, hi afegim els bolets, tallats i el brou. Deixem coure un 15 minuts, hi afegim la nata i la melmelada, i ho deixem 2 minuts més, mirem com està de sal i si cal ho rectifiquem.

Triturem amb la batedora elèctrica i ja ens ho podem menjar. 






I per acabar una foto d'uns dies abans que comences a ploure a Vila-rodona



dimarts, 12 de novembre del 2013

Carbassons farcits amb melmelada de carbassa

Aquests carbassons rodons donen molt de joc! fer-los servir com a recipient i farcir-los amb el què trobem a la nevera, sigui el què sigui, carn, peix o verdures, en fred o calent, són perfectes per fer un plat molt complert.



Per a 4 persones:

  • 4 carbassons rodons
  • 200g xampinyons
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 100g de bacó fumat tallat en tires
  • 200 ml de nata líquida
  • 125g de melmelada de carabassa
  • formatge ratllat per fondre o mozzarela





Preparació:
Tallem la punta de dalt dels carbassons, i els buidem amb una cullera, els posem en una safata per anar al forn, i els reservem.

Tallem totes les verdures ben petites, fins i tot l'interior dels carbassons i ho posem a sofregir en una paella amb un rajolí d'oli i sal, a foc viu. Quan les verdures estiguin cuites hi afegim el bacó. Fem dues voltes, i hi afegim la nata líquida i la melmelada de carabassa. Ho deixem que es cogui uns dos minuts més.

Amb la preparació omplim els carbassons, hi posem força líquid, al damunt hi posem un grapat de formatge ratllat i ho tapem amb la part de dalt que hem tallat. Al fons de la safata hi posarem mig got d'aigua.

Pre-escalfem el forn a 170º, els courem durant uns 40 minuts.

Us recomano que us els mengeu acabats de fer!!



dijous, 17 d’octubre del 2013

Resum fotogràfic de DIA CUINA a Manlleu

Amb un cert retard, aquí teniu una petita mostra del què vàrem fer i tastar!! Un dia llarg i ple, i ben aprofitat.







Moltes gràcies per haver-nos convidat!!

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Costelles al forn amb melmelada d'all

Les nits refresquen, ja tenim aquí la tardor!! He trobat a faltar, amb tanta calor, encendre el forn, i la sopa, i els pastissos, i .... un llarg etc. 
Avui una recepta de carn, cuinada amb melmelada, i com intentem fer sempre, molt i molt fàcil:

COSTELLES DE PORC AL FORN AMB MELMELADA



Necessitem:


  • 1 peça sensera de costella de porc
  • 200g de melmelada d'all
  • 1 rajolí d'oli
  • sal amb herbes aromàtiques
  • 1 got de vi ranci


Posem la peça damunt una safata per anar al forn, la salem, la pintem amb la melmelada d'all, i l'amanim amb  un rajolí d'oli. Ho posem al forn 1 hora a 150 º. Li afegim el vi ranci i deixem que redueixi, aproximandament una hora més.



Ho podem acompanyar amb patates fregides, verdures a la planxa, arròs al vapor, puré de patates....




La tardor ens honora amb tota la gama de colors càlids, gairebé cada tarda, tenim una posta de sol plena de matisos.


dilluns, 7 d’octubre del 2013

Teula de melmelada de tomacons i alfàbrega amb formatge


Aquesta setmana hem fet una nova melmelada!! Sembla mentida, però encara ens en falten alguna. Aquest final d’estiu, ha sigut un continu de feina, i no és per queixar-nos, sinó perquè hem d’aprofitar quan les fruites i les verdures estan en el moment més madur, i aquest és el moment. De tomàquets n’hem fet de tots tipus, madur, verd, negre, i  feia molt temps què volíem provar la de tomacó(és aquell tomàquet de pell molt fina, que s’acostuma a guardar tot l’hivern, ideal per sucar par, de gust molt dolç i amb molta polpa).
La Isabel, ens ha portat tot l’estiu, tomàquets increïbles, un dia va apaèixer a la porta preguntant si volíem algun tomacó. La Mireia em va mirar, jo la vaig mirar, i sense dir res li vàrem dir que sí. Era una melmelada que teníem pendent!

L’hem feta amb alfàbrega de l’horta de la Mireia. El gust és tant aromàtic, tant fresc... què no necessita res més. Tot i així, us deixem una recepta com a suggeriment.




Necessitem:

Per a 4 persones, contem dues per persona:
·         4 llesques de pa de motlle sense la crosta, ens ho va fer descobrir en Pep Nogué el dia que vàrem anar a Manlleu pel dia Cuina.
·         100g de melmelada de tomacons amb alfàbrega
·         100g de formatge de cabra de pasta tova
·         8 fulles d’alfàbrega de fulla ample
·         Una vintena de tomàquets cirerols de pera grocs o els què vulgueu
·         Sal d’herbes




Agafem les llesques de pa de motlle i les estirem amb un corró, les tallem per la meitat que quedin dos rectangles. Escalfem el forn a 180 graus i hi posem els rectangles a torrar. Ha de quedar un color daurat. Queden en forma de teula.
Tallem el formatge a dauets petits i ho reservem.
Tallem els tomàquets cirerols per la meitat, en una paella hi posem un raig d’oli i els tomàquets. És molt ràpid, ja que els tomàquets són petits.





Ja podem muntar les teules, el procés és el mateix per a les vuit. Agafem una torrada en forma de teula, al damunt hi posem  una cullerada de melmelada, al damunt el formatge i els tomàquets, i per acabar, la fulla d’alfàbrega.




És tant fàcil!! Que val la pena provar-la de fer, així o amb totes les variants que ens imaginem.

dimarts, 10 de setembre del 2013

Mini caneló de verdures amb melmelada de carbassó i pernil cuit

Vinga, celebrem l’aniversari!! Fem festa major!! Quan  volem celebrar algun aniversari ens agrada fer-ho amb els amics i la família, i com a bons catalans, amb un bon àpat i una bona sobre taula. Com a moltes llars, el plat per excel·lència són els canelons. I aquí els tenim, petits i eixerits, com una proposta de tapeta, per no atipar-nos més del compte!!

Què celebrem? El número 150 de la revista Cuina, val la pena, no?

Encara fa força calor, i preferim menjars més freds i sense gaire estona de preparació a la cuina. I sembla estrany, que durant la temporada d’estiu gaudim més de les verdures, tenen més gust, més color, són acabades de collir, nosaltres tenim molta sort. Cada estiu redescobrim el gust i les aromes dels tomàquets, els carbassons, els pebrots, i tot un llarg etc.

Aquest és un petit homenatge a la nostra terra generosa.




Necessitem per a 4 persones:
  • 8 mini canelons bullits
  • 1 carbassó mitjà
  • 1 pastanaga
  • 1/2 ceba
  • 150 g de pernil cuit fet d’un sol tall
  • 2 cullerades de melmelada de carbassó
  • Sal
  • Oli d’oliva verge extra de la varietat menya
Per a la decoració:
  • 8 cebetes
  • 8 tomàquets cirerols de pera grocs
  • 125 cl de cervesa artesana, hem fet servir la Rossa de les Clandestines de Montferri
  • Una cullerada sopera de sucre
Tallem ben petites les verdures i el pernil cuit. Per aquest ordre, posem a coure en una paella amb un rajolí d’oli, la ceba, la pastanaga, el carbassó. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem el pernil cuit, dues voltes i hi posarem la melmelada de carbassó i la sal. Ho reservem.
En una paella a part amb un rajolí d’oli hi posarem les cebetes i els tomàquets cirerols, ho daurarem, i hi afegirem la cervesa i el sucre. Ho deixarem reduir fins que quedi com un caramel.





Ja podem muntar el plat:
Omplirem els mini canelons , amb les verdures, els col·locarem al plat i hi posarem dues cebetes i dos tomàquets per persona. Ho amanirem amb el caramel de cervesa.





dimecres, 31 de juliol del 2013

Jo i les melmelades

Aquest any per la Firagost us convoquem a un concurs de DIBUIX.
Hi pot participar tothom, sense límit d'edat.

La inspiració dels vostres dibuixos l'he de treure del poema Els albercoc i les petites collidores, del llibre Els fruits saborosos de Josep Carner.


dibuix de Jaume Carbonell



Aquí us el deixem:

Els albercoc i les petites collidores

Diu Iris a Mirtila :
- Amiga , jo no sé...
¿ Tants d´albercocs li deixes
al vell albercoquer ?

- Oh Iris, prou m´agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.

Però l´hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i con bufem els dits,

ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.

Josep Carner

Ens podeu venir a veure a la nostra carpa a la plaça del Pati a Valls, els dies  i 7 d'agost d'11 a 14 i de 17 a 20.

Els podreu veure exposats a la nostra carpa durant els dos dies.

El premi serà un lot de productes nostres.

Participeu en el concurs i emporteu-vos un obsequi.

El jurat estarà format per persones alienes a l'organització.

dimarts, 23 de juliol del 2013

Orelletes, palmeres amb melmelada o un bon berenar!!

Aquesta és una molt bona proposta, ja que és ràpida, fàcil, i apte per a tothom!!



Necessitem:


  • 1 full de pasta de full
  • 100g de melmelada de préssec 
  • 100g de melmelada de prunes clàudies
  • sucre

Estirem la base, si és de forma rectangular millor. La partim per la meitat al llarg. Pintem amb una melmelada tota la superfície de la base. Cada meitat hi posem una melmelada diferent. Al damunt hi espolsem sucre.

Cargolem al llarg, cada costat fins a trobar-se al mig, tots dos costat s'han de cargolar cap al centre. Ens ha de quedar un "xurro" llarg.

Amb un ganibet tallem ben fi la massa cargolada, de 3 mm màxim de gruix, i els anem posant sobre una safata per anar al forn. Quan més fi tallem més cruixents queden.

Quan les tinguem totes col·locades damunt la safata les tornem a espolsar amb sucre.

Escalfem el forn a 180º i les enfornem fins que estiguin ben daurades.

Deixem refredar i ja ens les podem menjar.





Aquesta recepta admet totes les variants possibles, tant dolç com salat. La quantitat que surten depen molt de com tallem les orelletes.

dilluns, 8 de juliol del 2013

Cançó de gesta a la melmelada

Aquest és l'article que ha escrit l'Eva Pomares, va sortir al diari El Punt Avui el dia 6 de juliol de 2013:





Us deixem també l'enllaç: Cançó de gesta a la melmelada

divendres, 28 de juny del 2013

Sandvitx de pollastre, verdures i melmelada de tomàquet


Des de Memòries d’una Cuinera, aquest mes ens proposen de fer un sandvitx, aquest és el nostre sandvitx. Normalment a casa no n’acostumem a fer, algun cop com a menjar especial, de si sopes al terrat o a la fresca. Aquest ens ha agradat a tots, fins i tot a la Victòria que no li acaben d’agradar les melmelades, però se les menja si no sap que n’hi ha.




Necessitem per a 4 persones:

·         8 llesques de pa de motlle, d’algun forn de confiança, aquest l’he comprat al forn del poble
·         ½ pebrot vermell tallat molt petit
·         1 carbassó gran tallat molt petit
·         200g de xampinyons tallats molt petits
·         2 cuixes de pollastre farcides de bacó i formatge, rostides al forn i fredes
·         4 cullerades soperes de melmelada de tomàquet

Posarem en un paella amb un rajolí d’oli, el pebrot. Deixarem que es faci una mica i hi posarem el carbassó i els xampinyons. Sempre a foc viu. Salpebrem. Quan estiguin cuites les verdures hi afegirem la melmelada. Fem dues voltes i ho reservem fins que es refredi.

Les cuixes les haurem fet el dia abans al forn, amb una mica d’oli i vi blanc. Tallem les cuixes farcides ben fines, i ho reservem fins que no fem el sandvitx.

Agafem una llesca i al damunt hi posem ben escampat una base de verduretes, al damunt hi posem rodanxes del pollastre, i l’ultima una altra capa de verdures. Ho tapem tot amb una altra llesca de pa.






I ja ho tenim! 




dimarts, 25 de juny del 2013

Coca de cireres amb melmelada de cireres


Quan és el temps de les cireres, a casa sabem que hem d’anar per feina, i que el temps és or. Tenim més d’un mes i mig de collita i no val a badar. La il·lusió que vius quan veus que comencen a florir, o quan veus que comencen a quallar, o les primeres que menges, que no tenen gust a res però són les millors del món, fa que cada any t’il·lusionis per les mateixes coses. Amb les cireres hem fet de tot, licor, melmelades, confitades, en almívar, i sempre que podem les posem a tot arreu: amanides, macedònies, rostits i sobre tot a pastissos i coques.







Aquest és el segon intent de fer una coca de cireres, la massa és flonja, dolça i passa com si res. La recepta la vaig treure d’un llibre de cuina catalana, més aviat una enciclopèdia. És d’una coca de pinyons, l’únic que he canviat són els pinyons per les cireres. Queda més com un pastís que com una coca, però no és menys bona!






Ingredients:

·         450g de farina
·         200g de sucre
·         4 ous
·         20g de llevat químic
·         2 tasses de llet
·         ½ tassa d’oli d’oliva
·         ½ tassa de licor de cireres (a la recepta original posa anís)
·         75g de melmelada de cireres
·         300g de cireres sense pinyol



Escalfem el forn a 160 graus.
Posem tots els ingredients dins un vol gran i ho barregem amb la batedora eléctrica.
En un motlle o safata per anar al forn la pintem amb oli i li espolsem una mica de farina, hi aboquem la barreja, màxim ha de fer un dit de gruix. Hi escampem les cireres per sobre.
Posem la safata al forn, quan sigui daurada ho traiem i hi posem sucre pel damunt, tornem a posar al forn només encès el grill, uns minuts.







I ja ho tenim!! Esperem que us agradi!

dijous, 20 de juny del 2013

Melmelades, cireres, caves.....



Ens agradaria convidar-te a passar el dia amb nosaltres, així començava la proposta de trobada pel diumenge dia 9 de juny.




El programa de visita va ser aquest:

A les 10 a les Caves Vives Ambròs de Monferri.
L’Enric, què és l’enòleg de la Vinícola de Nulles (la cooperativa),  ens va ensenyar la seva petita cava i ens va fer un l’explicació del què hi elabora. Ho va acompanyat d’un tast dels seus caves.
Com a petita cava és impressionant, la passió que hi posa i alhora el rigor de les explicacions és una visita molt recomanable. Aprens, disfrutes i fas país!

Després ens esperaven al Celler Cooperatiu de Vila-rodona. En Pau Ramon Cabanes, gerent de la Cooperativa ens va explicar la història i el funcionament d’una gran cooperativa.

Veure els dos extrems, amb aquestes dues primeres visites, va ser molt enriquidor. Venint de Montferri i anant cap a Vila-rodona, per la carretera et trobes uns grans esplanalls de vinyes verdes, aquest paisatge humanitzat, al voltant del riu, ens fa pensar que malgrat tot, i malgrat els canvis dels últims anys, ENCARA existeixen pagesos. Cada cop més formats i més vocacional, i més especialtizats.

És necessari canviar de “mentalitat”, si es vol fer país, s’ha de donar valor al territori, i només es podrà fer si el tractes bé. Si es fan productes de màxima qualitat estàs donant un valor afegit al teu tros de terra.
A vegades, no, moltes vegades, ens falta autoestima, no creiem prou amb el què fem. No només no en tenim prou en fer ben fetes les coses que ens ho hem de creure i ensenya, publicar, etc.
I és en aquest context que teníem moltes ganes d’ensenyar la nostra comarca, una gran desconeguda.

A la primavera és un dels millors moments de visitar-la, el camp després del seu repós hivernal comença a renéixer, amb aquesta primavera tant estranya que hem tingut, el camp encara és verd, esplèndid, exuberant, les vinyes magnífiques, fins i tot aquest any el nostre riu, el Gaià, sembla un riu (i que ningú s’ofengui).

El motiu més emotiu de la visita era la presentació de les melmelades a tots els que van venir. Però encara ens feia més il·lusió fer-la entre les tines de vi i els arcs modernistes (moltes gràcies per l’oportunitat de deixar-nos ho fer en aquest entorn, que va ser immillorable).



La proposta seguia amb la visita als camps de cirerers de l’Albert, però no va poder ser, el temps no ens va deixar. Tot i que l’Albert ens va explicar les varietats, les seves diferències, etc no va ser el mateix. Aquesta visita queda pendent, anar collir cireres i veure un camp de cirerers és un espectacle que no s’oblida fàcilment.

Què us puc explicar de l’hora de dinar, tots els altres blocs participants ja ens detallat tant bé que només us diré, que va estar perfecte. Amb moltes ganes de tornar-ho a repetir!!!

Vàrem participar:

La Mon d'Aprils kitch

La Glòria  de  Gourmenderies   

La Glòria de  No tot són postres
  
La Marta de Pa de nous  

La Nani de La cuina violeta

La Sara de Tinta Cirera


La Marina de Tapa’t de tapes

El Manel de Cuinar és generós

La Judith  del Món de Juju

La Conxita de Al pot petit

I nosaltres, la Mireia i Bet