Broqueta de llagostí amb melmelada de llimona

L’altra tarda, la meva filla petita necessitava fer alguna cosa. Li passa quan està cansada, es torna més activa, fins que al final les piles s’acaben de cop, i és en aquests moments d’activitat que ens vàrem posar a fer cuinetes. 

Li agrada inventar i imaginar plats, tenia carta blanca, i de cop i volta em diu que necessita menta, i que li doni alguna melmelada, i..... vaja que jo era l’ajudant, però mireu quin resultat: Maduixes amb melmelada de llimona, fins i tot va fer les fotos. Amb cara de bona nena em va preguntar si em serviria pel bloc, i què li havia de dir? Em sembla que s’ho mereix.

Mentrestant, anava preparant el que es va convertir en l’aperitiu del sopar. Tenia la idea de fer una broqueta de peix, i quan l’altre dia a Tarragona vaig trobar unes llavors se’m va il·luminar la bombeta. Només faltava pensar la salsa per acompanyar, va sortir de la Victòria i de les seves postres, llimona i menta. Amb aquesta recepta, tant els Fruits Saborosos com la Victòria, participem a la proposta de Memòries d’una cuinera.

Necessitarem:

• 3 llagostins frescos sense cap i pelats
• 1 ou batut
• Barreja de llavors
• 100g de melmelada de llimona
• 6 fulles de menta
• 50cl de vi blanc
• 50cl d’aigua
• Escates de sal

Primer farem la salsa, amb la melmelada de llimona, l’aigua i el vi, i ho posem al foc, hem de desfer bé la melmelada i deixar reduir fins que tingui la textura de salsa. Quan haurem tancat el foc hi afegim 4 fulles de menta picades ben petites.

Agafarem els llagostins i els passarem per l’ou batut, i després per les llavors, i els anirem fregint amb abundant oli. Fregir-los és molt ràpid, les llavors es torren molt ràpid, i el llagostí no necessita massa cocció.

Muntarem les broquetes, tres llagostins per cada una. Un cop al plat ho taparem amb la salsa, i hi posarem dues fulles de menta fresca i unes escates de sal.

Prat florit o galetes amb melmelada de taronja

Sí, a casa ja ha arribat la primavera, i ho celebrem amb flors, que es mengen i tenen colors molt vius. Fer galetes s'ha convertit en un passatemps de cap de setmana. I aquí teniu el resultat: unes galetes ben bones, força fàcils de fer, i que queden perfectes (que no es desfan ni queden com coques).

Necessitem:

• 250g de mantega
• 200g de sucre llustre
• 1 ou gran
• 550g de farina
• colorants alimentaris
• melmelada de taronja

Barrejarem la mantega pomada (tova però no desfeta) amb el sucre. Hi afegim l'ou batut, i després la farina, fins que ens quedi una massa homogènia, en forma de pilota i força elàstica. La dividim en tantes porcions com colors volem fer. Emboliquem les porcions amb film transparent i ho posem un mínim de 3 hores a la nevera.

Passat aquest temps estendrem la massa de les galetes amb un corró, el gruix hauria de ser d'un màxim de 3 mil·límetres. Ho tallarem amb els talla galetes, de les formes que vulguem, aquesta és la versió simple. Per fer-les amb melmelada, farem el mateix,però en farem servir dues, que les ajuntarem. La que voldrem posar al damunt li farem un forat, amb un talla galetes més petit, ens permetrà de fer galetes de dos colors. Muntarem la galeta, amb les dues peces, i omplirem el forat amb una mica de melmelada de taronja.

Les courem 7 minuts al forn a 180ºC, prèviament escalfat. Les traurem i tancarem el forn, ens esperem 5 minuts, i tornem a posar les galetes al forn (apagat) durant 20 minuts més. És la manera de que quedi el color  ben viu.

Cireres amb nata i melmelada d'albercoc

Amb les primeres cireres acostumem a menjar-les de totes les maneres imaginables. A la nevera sempre tenim nata i alguna melmelada. Les meves filles tenen dos dies complicats a la setmana, dos dies que cremen moltes calories, i  intento posar alguna cosa dolça al dinar. Aquest va ser un èxit total.

Les cireres eren les primeres, sense ser molt dolçes, estaven prou bones.

Necessitem:

• 12 cireres per persona

• 250 cl de nata per muntar

• 10g de sucre

• 125g de melmelada d’albercoc o la que vulguem

 Haurem de treure els pinyols de les cireres, muntarem la nata amb el sucre. I ja podem muntar els plats, o els recipients individuals. Primer posarem les cireres, després una capa de nata, al damunt una capa fina de melmelada i ho acabarem amb una altra de nata. Ho decorem al gust. I bon profit!
 

Tiramisú amb melmelada d’albercocs

Aquesta setmana passada he vist vàries receptes de tiramisú, i em van venir unes ganes terribles de fer-ne, fa molt temps que no en feia i he hagut de buscar i rebuscat la recepta que m’havia passat la meva germana, que per a mi és la més bona que he tastat. És tant bona que he retornat a Florència, quan hi vàrem anar per primer cop, l’any 1984 i hi vaig descobrir el tiramisú.

Aquest tiramisú té alguna variant del clàssic, com la melmelada, el cafè que l’he fet descafeïnat i no hi he posat cap licor.

Necessitem:

·         2 clares d’ous

·         4 rovells d’ous

·         100g de sucre

·         400g formatge mascarpone

·         200g de melindros, avui els he fet servir secs

·         175ml de cafè descafeïnat

·         200g de melmelada d’albercocs

·         Cacau en pols

Fem el cafè i el deixem refredar. En un bol muntem les clares a punt de neu. En un altre bol batem els rovells amb el sucre, quan estiguin escumats i blancs, hi afegim el mascarpone a poc a poc, i després les clares d’ou muntades, fins que quedi tot lligat.

Ja podem omplir els recipients individuals. Al fons de la cop hi posem un tros de melindro sucat amb una mica de cafè, no cal que quedi tou, al damunt hi posem una capa fina de melmelada d’albercocs, i al damunt una mica de crema, que quedi tot cobert. Repetim l’operació  fins arribar al final, que hem d’acabar amb la capa de crema. Ho posem a la nevera a reposar, mínim 3 hores.

Aquí teniu dues presentacións:

Quan ens ho anem a menjar hi espolsem cacau per sobre.

A veure si us agraden els canvis.

La calçotada

Us heu passejat algun cop per l’Alt Camp? Els caps de setmana d’hivern són especials, quan surts, pels camins, sempre es veuen arreu torrasses de fum que s’enlairen cap al cel. L’olor de calçots cuits, depenent l’hora, fa que la panxa protesti. La calçotada, què és més una festa gastronòmica o una reunió amb els amics i la família? Al cap i a la fi, la calçotada acaba sent una trobada llarga de menjar, parlar i de retrobaments. Els què vivim a la comarca, en fem alguna, però gairebé sempre es fa al tros, o com diuen aquí, al “defora”. No m’allargo més, només us volia il·lustrar els sentits que es desperten, els mateixos que volem despertar amb aquesta nova melmelada:

Ho heu llegit bé, és la nova melmelada de Calçots. Aquest any ens hem estrenat!

Per fer-la, primer, els hem preparat i cuit, talment com una calçotada, amb les redoltes, les graelles, i el fum....

Torrasses de fum

Els hem pelat i n’hem fet melmelada. Ha quedat una melmelada, fumada, dolça i molt suau. I us volem fer aquesta proposta:

Una mossegada de melmelada de calçots i romesco

Necessitem:

• Un làmina de pasta de full
• Melmelada de calçots
• Salsa de romesco
• Ou batut

Tallem la pasta de full en cercles, amb l’ajuda d’un talla pastes rodó, d’uns 4 cm, ho posem en una safata per anar al forn, i ho pintem amb l’ou batut. Ho enfornem a 200 graus fins que estiguin daurats. Els deixem refredar i els obrim per la meitat. Sobre la meitat de sota hi posem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt, una de salsa de romesco. I ho tanquem amb la part de sobre del cercle. Això és tot, així de fàcil. Us ho ben asseguro, amb aquesta combinació retornareu a la calçotada!

Gourmmm...eat

Estem molt contentes quan trobem persones que s’il·lusionen amb nous projectes. 

la botiga

Fa un mes la  botiga Gourmmm...eat, de Tarragona ens va convidar a fer un tast de totes les nostres melmelades. Es tractava d’explicar qui érem, com les fèiem i perquè les fèiem. La Mireia que cada cop ho fa més bé, va explicar anècdotes i la nostra manera de fer. El tast va anar molt bé. La botiga ens va encantar, tant el què hi havia dins com qui la porta, en Carles i la Mariona. Cuidat el més mínim detall, la il·luminació, la distribució o els cartellets dels preus, tot té el seu encant.

el tast

Ens van explicar que es traslladaven a un altre local, el lloc que estaven era cèntric i de pas, però s’havien de pujar 5 esglaons per entrar-hi. Sembla mentida, però aquest desnivell feia que la botiga quedes massa lluny pels vianants. Amb molt d’encert, van decidir de canviar de lloc, i així ho han fet. Estan en un local del carrer August 30 de Tarragona.

Podem dir que els hi ha quedat molt bé, és més petita però igual de ben aprofitada, i tenen totes les nostres melmelades.

Parlant amb el Carles i la Mariona ens van explicar que la idea de la botiga havia sortit feia dos anys, quan l’anterior feina els hi va començar a afluixar, el Carles té una agencia de viatges i la Mariona hi treballava. Van decidir de crear una nova feina per la Mariona, però havia d’estar lligada a algun tema que el Carles conegués sinó no la podria ajuda. Rient, ens va dir el Carles que si s’hagués decantat per una botiga de llenceria segurament no l’hagués pogut ajudar.

El què tenien clar és que havia de ser una botiga diferent, amb productes de molta qualitat que no es poguessin trobar en supermercats, i si es podia, de proximitat.

Si algun dia voleu descobrir nous productes, en un entorn entranyable, us el recomanem amb majúscules. Ells us rebran amb els braços oberts.