Teula de melmelada de tomacons i alfàbrega amb formatge

Aquesta setmana hem fet una nova melmelada!! Sembla mentida, però encara ens en falten alguna. Aquest final d’estiu, ha sigut un continu de feina, i no és per queixar-nos, sinó perquè hem d’aprofitar quan les fruites i les verdures estan en el moment més madur, i aquest és el moment. De tomàquets n’hem fet de tots tipus, madur, verd, negre, i  feia molt temps què volíem provar la de tomacó(és aquell tomàquet de pell molt fina, que s’acostuma a guardar tot l’hivern, ideal per sucar par, de gust molt dolç i amb molta polpa).

La Isabel, ens ha portat tot l’estiu, tomàquets increïbles, un dia va apaèixer a la porta preguntant si volíem algun tomacó. La Mireia em va mirar, jo la vaig mirar, i sense dir res li vàrem dir que sí. Era una melmelada que teníem pendent!

L’hem feta amb alfàbrega de l’horta de la Mireia. El gust és tant aromàtic, tant fresc... què no necessita res més. Tot i així, us deixem una recepta com a suggeriment.

Necessitem:

Per a 4 persones, contem dues per persona:

·         4 llesques de pa de motlle sense la crosta, ens ho va fer descobrir en Pep Nogué el dia que vàrem anar a Manlleu pel dia Cuina.

·         100g de melmelada de tomacons amb alfàbrega

·         100g de formatge de cabra de pasta tova

·         8 fulles d’alfàbrega de fulla ample

·         Una vintena de tomàquets cirerols de pera grocs o els què vulgueu

·         Sal d’herbes

Agafem les llesques de pa de motlle i les estirem amb un corró, les tallem per la meitat que quedin dos rectangles. Escalfem el forn a 180 graus i hi posem els rectangles a torrar. Ha de quedar un color daurat. Queden en forma de teula.

Tallem el formatge a dauets petits i ho reservem.

Tallem els tomàquets cirerols per la meitat, en una paella hi posem un raig d’oli i els tomàquets. És molt ràpid, ja que els tomàquets són petits.

Ja podem muntar les teules, el procés és el mateix per a les vuit. Agafem una torrada en forma de teula, al damunt hi posem  una cullerada de melmelada, al damunt el formatge i els tomàquets, i per acabar, la fulla d’alfàbrega.

És tant fàcil!! Que val la pena provar-la de fer, així o amb totes les variants que ens imaginem.